Germán Labrador parla sobre gastropolítica i nova cuina, sobre canibalisme i lluita de classes, sobre land-art, pedra i subalternitat, sobre marees, poemes, fosses i fetitxes, sobre el desequilibri com a fonament de tot ordre i sobre com les barricades i la literatura, sent part d'un mateix procés, aconsegueixen pensar-se entre elles.