Fins que no va arribar el Gerry Mulligan, el saxo baríton no va guanyar-se el ple dret a ser considerat un instrument solista . Excepcional intèrpret molt reconeixible per les seves línies melòdiques aèries ,i l absència de canvis sobtats de registre, bon compositor i millor arranjador, va ser una part important del Jazz ja des de la seva participació en el mític Birth of the Cool del Miles Davis. En aquest crepuscular "Dragonfly" de l'any 1995, un any abans d e la seva mort, segurament no hi trobarem el millor Gerry Mulligan, però fa de molt bon escoltar, hi son el Grover Washington Jr, , Warren Vaché, Ryan Kisor, Dave Samules, Dave Grusin i en algún tema el John Scofield.

El saxo tenor Warne Marsh va fer la perfecta simbiosi entre el primer ( i segurament involuntari) músic COOL el Lester Young, i el músic BEBOP per excelència , Charlie Parker , dues línies paral.leles que ell fa convergir com ja ho havia fet el "mestre", el pianista Lennie Tristano. En aquest "Ne Plus Ultra" hi trobarem una música profunda, concentrada i un alt nivell 'improvitsació, amb un excel.lent i poc reconegut saxo alt Gary Foster amb els encara més desconeguts Dave Parlato al contrabaix, John Tirabasso a la bateria. Any 1969 i recomano que l'escolteu...