Per desgràcia el multilingüisme no sempre és vist com una riquesa, ja que no se valora de la mateixa manera una persona que parla àrab, cabila, francès i català, que una persona que parla francès i anglès. Les jerarquies que se fan entre llengües, infravaloren les llengües que no són considerades útils perquè no són oficials en un territori però també les llengües dels migrants més pobres. Però les llengües són un súper poder, molt útil per combatre una malaltia greu: el monolingüisme que porta una visió monocroma del món.