Sempre és una aventura encetar un disc del pianista MARTIAL SOLAL i aquest "En Liberté" de 1965 no n' ès una excepció. Un Solal particularment brillant en aquesta època amb un "ego" ben alimentat desprès d' haver triomfat al festival de Newport del 63; aquí està pletòric, desbordant la seva imaginació i molt còmode després d' haver decidit renunciar a signar una serie de contractes internacionals amb els corresponents viatges, gires ... a canvi del bon viure francès. Molt recomanable aquest En Liberté, gairebé tots els temes composicions pròpies interpretades a piano solo ó en trio amb l'excel.lent contrabaixista francés Gilbert Rovère i el bateria Charles Bellonzi, un disc rodó del que desgraciadament no hi ha edició CD i segur que tampoc és senzill trobar-lo en vinil, jo el buscaria ...

Bona època també la del saxo tenor DAVID MURRAY a la dècada dels 90 en el conjunt de les seves gravacions pel segell japonès DIW. Ell té una molt extensa producció discogràfica iniciada el 77 amb el Flowers for Albert, dedicat a l'Albert Ayler, segueix el 79 amb el seu cèlebre Ming dedicat a la seva dona. Aquest Fast Life és de 1991, un quartet de luxe: John Hicks el pianista amb qui tenen moltes i molt bones gravacions, Ray Drumond al contrabaix i el bateria Idris Muhamad, però es que a sobre en un parell de temes hi colabora Brandford Marsalisis, un altre "atleta" del tenor com ell mateix .. no us podeu perdre el primer tema seleccionat, un vibrant Crucificado composició del Dave Burrell. Altament RECOMANABLE.