a canadenca RENEE ROSNES neix l'any 1962 i com tants altres pianistes té una primera formació clàssica encara que ràpidament veu que el seu camí passa pel Jazz i comença a destacar en un club de Vancouver, allà va coincidir amb figures de la talla de Freddie Hubbard, Woody Shaw i els germans Wynton i Brandford Marsalis./// Es a començaments dels 90's quan ella comença a liderar els seus propis grups, normalment en formació de trio i gravant pel segell Blue Note, aquesta es l' època en la que comença a ser àmpliament reconeguda i es aquí on em vaig interessar per la seva música amb títols com" As We Are Now" en formació de quartet completat pel Chris Potter ó "Art & Soul". Per raons diverses li vaig perdre la pista i avui la retrobo amb aquest "Once Upon a Time" que ens ha presentat en Josep y que no ha representat precisament una decepció, gravació del 2003 acompanyada pel bateria i marit en aquell moment, Billy Drumond i el contrabaixista Ray Drumond dos músics molt sol-licitats que fan aquí una gran feina a l'acompanyament, un tema particularment destacat, el primer que hem programat "Blackberry Winter" una deliciosa composició d'aquest gran romàntic que va ser l'Alec Wilder. /// Se m'ha girat feina, descobrir tot el que m'he perdut d'aquesta excel.lent pianista... gravacions amb el Joe Henderson, Wayne Shorter, Bill Stewart, Walt Weiskopf, Steve Nelson, Bobby Hutcherson i un duet sembla que molt bo amb el seu actual marit, el també pianista Bill Charlap.
CHRIS POTTER ha reconegut en més d'una ocasió l' influència rebuda del Sonny Rollins, escoltant aquest "Lift, Live at the Village Vanguard" del 2004 un té la sensació que fa un homenatge al Rollins del 57 i a les seves meravelloses actuacions recollides en els A Night at the Village Vanguard Vol. 1 i 2. Allà hi havia un extraordinari Elvin Jones propulsant-lo des de la bateria, aquí aquesta mateixa feina la fa un altre prodigi de la natura que és Bill Stewart, un dels meus millors dels últims anys; completen el quartet dues figures d' altissím nivell el contrabaixista Scott Colley i el pianista Kevin Hays als que de tant en tant deixen un forat perquè mostrin i de quina manera les seves credencials. És un directe, els temes son llargs, n'hem programat dos i la meva recomanació es ... tots dos.