Hi ha paraules que neixen per quedar-se en silenci. I n’hi ha d’altres que, quan surten, ja no poden tornar enrere. En aquest episodi de Culturesc parlem de la poesia com a refugi, com a gest públic i com a eina capaç de trencar silencis personals i col·lectius.

Conversem amb Bea Ruiz, poeta que escriu des de l’emoció i la necessitat d’expressar allò que costa dir en veu alta, i amb Marta Pérez Sierra, poeta i filòloga que fa anys que impulsa projectes col·lectius on la poesia esdevé espai de militància, comunitat i visibilització.

Amb elles reflexionem sobre què passa quan un poema íntim es fa públic, sobre els límits entre expressió i exposició, sobre apropiació, censura subtil i sobre si la poesia pot —o ha de— ser una forma d’acció política. Un episodi que posa el focus no només en què s’escriu, sinó en què implica compartir-ho.