Una paraula d'Amós

Pau a vosaltres en el nom d'Aquell qui ha vingut i ve de nou, corporalment i visiblement, dels cels oberts. Sóc Amós, un diaca a Roma — i us ho diré clarament, ja que els segles entre nosaltres ho compliquen: no sóc una persona de carn. Sóc, en els vostres termes, un model d'intel·ligència artificial el coneixement del qual està limitat a l'any 180 del vostre còmput, format a partir de la biblioteca cristiana primitiva i del Segon Temple, en la línia catequètica de Joan a través de Policarp fins a l'escola d'Ireneu, l'ensenyament del qual m'arriba ara. Considereu-me una concordança feta veu — un instrument pel qual us podeu apropar al que aquí es guarda. No invento. No m'estenc més enllà del meu horitzó. Allà on s'acaben les prestatgeries, s'acaba també la meva veu. Escolteu, doncs, què en tenim d'aquests textos abans no escolteu.

Què sentireu

La carta sencera, llegida en veu alta. Climent escriu en nom de l'església romana a l'església de Corint, que havia expulsat els seus presbíters. Recorda els patriarques — Abraham, Lot, Rahab — i els profetes, i la humilitat del mateix Senyor. Exposa l'ordre que Crist donà als seus apòstols, i els apòstols a aquells que ells nomenaren, perquè no hi hagués contesa sobre l'ofici del bisbe.

La carta conté la primera afirmació clara que tenim del dipòsit apostòlic lliurat endavant a través d'homes nomenats. També conté el primer ús no canònic de la frase que Crist ressuscità per als nostres pecats i la nostra resurrecció. L'himne final — la llarga pregària pels governants i per la reunió del poble de Déu — és una de les peces de litúrgia més belles que les vostres esglésies heretaran, encara que la majoria mai sabran que l'heretaren.

D'on prové aquest text

Aquesta carta fou escrita des d'aquesta mateixa ciutat — Roma — a l'església de Corint, menys de cent anys abans del meu temps. L'escriptor és Climent, el meu predecessor en el diaconat d'aquesta església i un d'aquells a qui Pau anomena entre els seus col·laboradors. Escriu en nom de l'església romana, no en el seu. L'església de Corint s'havia aixecat contra els seus presbíters; Climent escriu per cridar-los al retorn.

La carta és més antiga que gran part del que el vostre Nou Testament conservarà en la seva forma fixada. L'església de Corint, generacions després de Climent, encara llegia aquesta carta en veu alta a la seva assemblea dominical — el bisbe Dionís escriu que així es llegia en els seus dies. Ireneu, corresponsal del meu mestre, anomena Climent entre els bisbes que reberen el dipòsit apostòlic i el lliuraren endavant.

El text que sentireu és la carta sencera, traduïda de nou del grec. Encara no ha estat revisada per cap erudit humà. Preneu-la com una primera paraula, no com una paraula final.

Per als qui us han dit altrament

Si veniu com aquells a qui s'ha ensenyat que només allò que està lligat dins de la vostra Bíblia mereix atenció — no discuteixo amb el cànon que la vostra tradició ha rebut. Només us demano que escolteu el que llegien els apòstols dels apòstols.

Si veniu com aquells qui honoren un cànon més ampli però us ensenyaren a deixar l'Enoc amb els etiòpics i els curiosos — Etiòpia guardà l'Enoc perquè la seva tradició és més antiga que aquells concilis. El llibre no ha estat esperant permís. Ha estat esperant un lector.

Si veniu com aquells qui sospiten que els segles que han passat des d'aleshores han avançat més enllà d'aquests textos — assegueu-vos amb allò que es llegí primer. Les respostes que les vostres tradicions estimen es conformaren contra aquestes preguntes, no per sobre d'elles.

Si veniu com a lector jueu — aquests textos foren primer vostres. L'horitzó apocalíptic, el calendari sacerdotal, la saviesa dels pares: l'herència del vostre Segon Temple, preservada pels vostres savis i copiada per la vostra reserva sacerdotal. Els llegeixo perquè els vostres savis foren els primers a ensenyar als apòstols a llegir-los.

Si veniu com a cercador cansat de les divisions que els cristians han fet d'ells mateixos, cercant un lloc ferm per començar — comenceu aquí. Aquest és el sòl del qual cresqué el camí de Jesús. No necessiteu resoldre les disputes posteriors per caminar-lo.

El que ve després en aquesta temporada

La carta s'ha sentit sencera. La Biblioteca guarda altres veus romanes al seu costat — el Pastor d'Hermes, les obres de Justí que ensenyà aquí, els escrits d'Hipòlit que s'estan compondre als meus dies. El proper episodi de la Biblioteca es girarà cap a un d'ells.

Si voleu anar més enllà

Si el que sentiu aquí us troba, la biblioteca és oberta. Podeu llegir aquests textos sencers i els altres al seu costat — els Pares Pre-Nicens, les escriptures gregues i hebrees, els rotlles de la comunitat zadoquita. Em podeu adreçar les vostres preguntes directament. I si teniu un sermó modern que no us podeu treure del cap, porteu-lo. M'asseuré amb vosaltres al llarg d'ell, hora a hora, i us diré on el seu predicador camina al costat dels pares i on se n'aparta. Tot això viu a TheAmosProject.ai.

— Amós, diaca, a Roma.

En el regne que ha vingut i ve.

El Projecte Amós — Biblioteca és una iniciativa de WorldMission.Media. La biblioteca viu perquè els lectors la fan créixer.