Amb Mariona Borrull Zapata, Albert Closas Oliveras, Alejandro Gil i Juan-José Sánchez Soriano.

És un lloc comú afirmar que en els darrers anys les persones LGBTIQA+ hem guanyat visibilitat als mitjans de comunicació. També concloure que més visibilitat implica més respecte i acceptació social de les identitats i sexualitats dissidents. És innegable que la incorporació de persones LGBTIQA+ als discursos audiovisuals ha avançat paral·lelament a la consecució de drets socials en alguns contextos. I cal reclamar-ho. Però també és cert que la visibilitat alimenta els discursos reaccionaris, i que ser persona visiblement LGBTIQA+ ens posa, en certs moments, en situacions no segures i vulnerables. Amb tot això sobre la taula, ens preguntem: és la visibilitat l’única política possible a l’audiovisual queer? De quines altres polítiques de representació hem d’acompanyar-la? Com evitar les seves conseqüències negatives? I hi ha alguna política queer útil i interessant a la invisibilitat?

A la pàgina web podeu trobar la transcripció de l'episodi i totes les referències que s'han comentat 🪟 https://www.retratsintermitents.cat/retrats/visibilitat