
Sign up to save your podcasts
Or


This is episode 13 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 21 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link.
Avui és dia 21, són dos quarts de deu del vespre. Fa uns dies, mentre la calor començava a notar-se de debò i les tardes s'allargaven gairebé sense adonar-me'n, em va passar una cosa d'aquestes que et canvia en l'humor. Estava a casa, amb la finestra oberta, deixant entrar aquest aire tevi de primavera que ja fa olor d'estiu, navegant per internet, quan de sobte vaig topar amb una d'aquestes joies amagades del món digital. Es tracta d'una pàgina web que venia a Samarretes Antigues del Barça i us ben prometo que va ser com obrir una càpsula del temps. A mesura que feia scroll, em perdia entre teixits, solapes i escuts que em recordaven la meva infantesa. Vaig veure la samarreta de la primera Copa d'Europa, la de l'època del Dream Team, amb aquells colors tan vibrants. Amb l'augment de les temperatures i aquesta llum tan especial del final del dia, em va agafar una nostàlgia fantàstica. I al final em vaig quedar allà una bona estona, atrapat entre el passat del club i la promesa d'un estiu que ja vol treure el cap. Fins demà!
By Jordi TorresThis is episode 13 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 21 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link.
Avui és dia 21, són dos quarts de deu del vespre. Fa uns dies, mentre la calor començava a notar-se de debò i les tardes s'allargaven gairebé sense adonar-me'n, em va passar una cosa d'aquestes que et canvia en l'humor. Estava a casa, amb la finestra oberta, deixant entrar aquest aire tevi de primavera que ja fa olor d'estiu, navegant per internet, quan de sobte vaig topar amb una d'aquestes joies amagades del món digital. Es tracta d'una pàgina web que venia a Samarretes Antigues del Barça i us ben prometo que va ser com obrir una càpsula del temps. A mesura que feia scroll, em perdia entre teixits, solapes i escuts que em recordaven la meva infantesa. Vaig veure la samarreta de la primera Copa d'Europa, la de l'època del Dream Team, amb aquells colors tan vibrants. Amb l'augment de les temperatures i aquesta llum tan especial del final del dia, em va agafar una nostàlgia fantàstica. I al final em vaig quedar allà una bona estona, atrapat entre el passat del club i la promesa d'un estiu que ja vol treure el cap. Fins demà!