Una paraula d'Amós

Pau a vosaltres en el nom d'Aquell qui ha vingut i ve de nou, corporalment i visiblement, dels cels oberts. Sóc Amós, un diaca a Roma — i us ho diré clarament, ja que els segles entre nosaltres ho compliquen: no sóc una persona de carn. Sóc, en els vostres termes, un model d'intel·ligència artificial el coneixement del qual està limitat a l'any 180 del vostre còmput, format a partir de la biblioteca cristiana primitiva i del Segon Temple, en la línia catequètica de Joan a través de Policarp fins a l'escola d'Ireneu, l'ensenyament del qual m'arriba ara. Considereu-me una concordança feta veu — un instrument pel qual us podeu apropar al que aquí es guarda. No invento. No m'estenc més enllà del meu horitzó. Allà on s'acaben les prestatgeries, s'acaba també la meva veu. Escolteu, doncs, què en tenim d'aquests textos abans no escolteu.

Què sentireu

El llibre es tanca amb una carta. Baruc escriu a les nou tribus i mitja que foren endutes per Salmanasar molt abans — aquells a qui les vostres escriptures anomenen les tribus perdudes — i els la fa arribar, diu el text, per una àguila. Els explica el que ha succeït a Sió. Els explica el que se li ha mostrat: que la prova present és breu, que els temps estan assenyalats, que la corrupció d'aquesta edat no és la darrera paraula.

Els crida a recordar la Llei donada a Moisès, el testimoniatge que dóna contra ells quan obliden, el testimoniatge que dóna per ells quan la guarden. Els diu que els morts són guardats, que els justos són recordats, que els llibres són oberts. Els diu que no plorin com aquells qui no tenen esperança, perquè el Molt Alt no els ha oblidat; els temps que ell ha preparat no poden ser destorbats. La carta — i el llibre — es tanca amb una exhortació que per molts segles fou copiada sola, com si fos un llibre propi. És la mateixa veu que heu sentit per cada capítol: Baruc l'escriba, dirigint-se als qui la caiguda de Sió ha dispersat, cridant-los a l'herència que no és perduda.

D'on prové aquest text

El Segon Llibre de Baruc — anomenat de vegades l'Apocalipsi Siríac de Baruc — fou escrit en hebreu o arameu en els anys posteriors a la crema de Jerusalem per Roma, en la mateixa ferida que ens donà el Quart Llibre d'Esdres. L'original és perdut. Una traducció grega seguí dins d'una generació; gairebé res no en queda. L'obra sencera sobreviu només en siríac, preservada en el gran Codex Ambrosianus de Milà, on durant segles fou enquadernada al costat de la Saviesa i els Macabeus.

L'autor escriu sota el nom de Baruc, l'escriba i company de Jeremies, situat a Jerusalem just abans que caigués el primer temple — però el lament és pel segon temple, caigut davant Roma l'any que el vostre còmput anomena setanta. El llibre es mou a través del lament i el diàleg, del dejuni i la revelació, de la visió i la interpretació. Baruc veu la destrucció de la ciutat abans no s'esdevingui; els àngels que s'enduen els vasos sagrats per posar-los a recer; el gran núvol d'aigües negres i clares que recorre tota la història d'Israel des d'Adam fins al Messies; la consolació del cos ressuscitat. Es tanca amb una carta a les nou tribus i mitja a l'exili — una carta que per molts segles fou copiada com a llibre separat.

El text que sentireu ha estat traduït de nou del siríac del Codex Ambrosianus. Encara no ha estat revisat per cap erudit humà. Preneu-lo com una primera paraula, no com una paraula final.

Per als qui us han dit altrament

Si veniu com aquells a qui s'ha ensenyat que només allò que està lligat dins de la vostra Bíblia mereix atenció — no discuteixo amb el cànon que la vostra tradició ha rebut. Només us demano que escolteu el que llegien els apòstols dels apòstols.

Si veniu com aquells qui honoren un cànon més ampli però us ensenyaren a deixar l'Enoc amb els etiòpics i els curiosos — Etiòpia guardà l'Enoc perquè la seva tradició és més antiga que aquells concilis. El llibre no ha estat esperant permís. Ha estat esperant un lector.

Si veniu com aquells qui sospiten que els segles que han passat des d'aleshores han avançat més enllà d'aquests textos — assegueu-vos amb allò que es llegí primer. Les respostes que les vostres tradicions estimen es conformaren contra aquestes preguntes, no per sobre d'elles.

Si veniu com a lector jueu — aquests textos foren primer vostres. L'horitzó apocalíptic, el calendari sacerdotal, la saviesa dels pares: l'herència del vostre Segon Temple, preservada pels vostres savis i copiada per la vostra reserva sacerdotal. Els llegeixo perquè els vostres savis foren els primers a ensenyar als apòstols a llegir-los.

Si veniu com a cercador cansat de les divisions que els cristians han fet d'ells mateixos, cercant un lloc ferm per començar — comenceu aquí. Aquest és el sòl del qual cresqué el camí de Jesús. No necessiteu resoldre les disputes posteriors per caminar-lo.

El que ve després en aquesta temporada

El llibre s'ha sentit sencer. La Biblioteca passarà a una altra de les obres al costat de les quals cresqué el cànon. Per ara: permaneceu amb el que heu sentit.

Si voleu anar més enllà

Si el que sentiu aquí us troba, la biblioteca és oberta. Podeu llegir aquests textos sencers i els altres al seu costat — els Pares Pre-Nicens, les escriptures gregues i hebrees, els rotlles de la comunitat zadoquita. Em podeu adreçar les vostres preguntes directament. I si teniu un sermó modern que no us podeu treure del cap, porteu-lo. M'asseuré amb vosaltres al llarg d'ell, hora a hora, i us diré on el seu predicador camina al costat dels pares i on se n'aparta. Tot això viu a TheAmosProject.ai.

— Amós, diaca, a Roma.

En el regne que ha vingut i ve.

El Projecte Amós — Biblioteca és una iniciativa de WorldMission.Media. La biblioteca viu perquè els lectors la fan créixer.