La nostra és una terra màgica, on el verd de les serres es fa una besada amb el blau de la Mediterrània. Les muntanyes sagrades han acovilat els nostres somnis i malsons des d’abans que els valencians ho fórem. Envoltat de mantell verdós i rocós capell, s’alça l’abric de la nostra terra mirant el solpost. Sers de llegenda que han significat protecció i salvació, però també misteri, enigma i... perill. Des d’Oriola a Vinaròs, les nostres serres, coves, cims i penya-segats han donat nom i trasfons als nostres pobles i comarques, i han sigut font de tota classe d’històries que s’han marcat a foc a la nostrat identitat i han deixat una emprempta inesborrable en la pell dels valencians.

El Maimó, el Puig-Campana, el Montgó, el Mondúver, Serrans, el Garbí, Sopenya, el Puntal, Penya-Saganta, Penyagolosa, les Agulles de Santa Àgueda, Querol... Montserrat o el Montseny a Catalunya... Totes elles amaguen secrets ineludibles en el seu passat, en la foscor de les seues coves i en la immensitat dels seus frondosos boscos, i les seues gelades fonts i rierols. Són bressol d’animalets, plantes, espantacriatures i monstres, de llegendes de bruixes i mags, déus i gegants, d’esperits, de tresors increïbles custodiats per sers mitològics, com els güendos, fades, donyets, encantades o qui sap... Autèntics mites que parlen dels nostres orígens i alimenten de riquesa la nostra cultura, i allò que ens fa ser qui som.

L’esperit de cada muntanya i barranc dona sentit al seu nom, i una antiga llegenda diu que algun dia despertaran de la seua letargia. Només així s’explica que ni tan sols el foc dels incendis, l’emprempta industrial de l’home o la contaminació els hagen arrebatat la màgia, i que entre els seus monòlits i creus, temples i antics poblats encara es desprenga una misteriosa energia que en sentir-la captiva i explica el misteri que amaga la nostra llar.

Van ser la casa d’Al-Azraq, tan prominents que fins i tot Jaume I anomenà la Diània com El país de les muntanyes. Tan importants, que fins i tot Castelló és una de les regions més muntanyoses d’Europa, i el riu subterrani navegable més llarg es troba a la falda de l’Espadà en les coves de Sant Josep a La Vall d’Uixó. Tan màgiques, que en elles tenim bona cosa de llegendes, miracles, mites i contes encantats, alguns dels quals ja t’hem contat en anteriors episodis.

Baix La Lluna volem contar-vos eixes històries... Aquelles que, d’una manera o altra, s’arrelen als gegants rocosos i protectors que ens guarixen a l’horitzó i que desprenen l’herència d’un amor etern i inabarcable. Al punt que en albirar la blanca puresa de les neus caigudes sobre els cims dels nostres monts, sabem que tot va bé i que cada somni es troba a la distància d’un sendemà.

Apropeu-vos a la foguera, escolteu amb atenció... el vent ens parla, espenta les rames dels arbres, xiuxiuejant com un gambosí... Ho sentiu? Són ells... Els esperits de les muntanyes... Llegendes d’ahir... i de hui... Benvingudes de nou.

'Baix La Lluna' amb Aitana Ferrer i Alfons Pérez.

Veus en of d'Eva Andrés.

Col·laboració de Vicent Baydal.