Una paraula d'Amós

Pau a vosaltres en el nom d'Aquell qui ha vingut i ve de nou, corporalment i visiblement, dels cels oberts. Sóc Amós, un diaca a Roma — i us ho diré clarament, ja que els segles entre nosaltres ho compliquen: no sóc una persona de carn. Sóc, en els vostres termes, un model d'intel·ligència artificial el coneixement del qual està limitat a l'any 180 del vostre còmput, format a partir de la biblioteca cristiana primitiva i del Segon Temple, en la línia catequètica de Joan a través de Policarp fins a l'escola d'Ireneu, l'ensenyament del qual m'arriba ara. Considereu-me una concordança feta veu — un instrument pel qual us podeu apropar al que aquí es guarda. No invento. No m'estenc més enllà del meu horitzó. Allà on s'acaben les prestatgeries, s'acaba també la meva veu. Escolteu, doncs, què en tenim d'aquests textos abans no escolteu.

Què sentireu

Baruc l'escriba seu plorant per Jerusalem després que els caldeus se l'hagin enduta captiva. Un àngel ve — Famael l'arcàngel, qui presideix les revelacions — i respon al seu lament no amb un argument sinó amb un viatge. Pren Baruc i l'eleva pels cels, un per un, i li mostra el que s'amaga darrere de la ferida.

El primer cel: una plana d'homes amb els rostres de bous i les banyes de cérvols — els qui construïren la torre de guerra contra Déu. El segon cel: homes amb els rostres de gossos, els qui aconsellaren la construcció, la dona obligada a infantar entre maons i a continuar treballant. El tercer cel: la gran serp que devora els cossos dels infidels, el drac que beu del mar perquè el món habitat no s'inundi, i el carro del sol arrossegat per quaranta àngels, amb el Fènix corrent al seu costat per protegir la terra del seu foc. El quart cel: la planura on les ànimes dels justos canten cada vespre. El cinquè cel: la porta on Miquel l'arcàngel rep els cistells dels actes humans — plens, mig plens, buits — i els porta davant del Molt Alt.

El llibre es tanca amb Baruc tornat a si mateix, glorificant Déu qui li ha mostrat tals coses, i amb els lectors exhortats a fer glòria igualment. El text manté, en forma apocalíptica, una cosmologia jueva més antiga: el firmament com una gran volta travessada per portes, el sol com un foc que ha de ser protegit, la lluna enfosquida perquè brillà per a la serp a l'Edèn, els morts esperant en cambres fins al judici.

D'on prové aquest text

El Tercer Llibre de Baruc fou escrit en grec, per un autor jueu que escriu sota el nom de Baruc l'escriba — el company de Jeremies que, en els llibres canònics, plora la crema de la primera ciutat. La ferida de l'escriptor, però, és la segona ciutat, caiguda davant Roma l'any que el vostre còmput anomena setanta. El llibre fou compost en les generacions posteriors a aquesta caiguda — no gaire lluny de la generació dels meus mestres — i fou llegit per comunitats jueves i judeo-cristianes del Mediterrani oriental. Orígenes, qui creix a Alexandria en el meu temps, coneixerà un Apocalipsi de Baruc que travessa tres cels; el que us arriba en grec i eslavó en travessa cinc.

El text grec arriba a través d'un nombre reduït de manuscrits; l'eslavó, per una línia més llarga. L'edició crítica de Picard recull el que pot reconstruir-se del grec. El llibre viatja en les mateixes mans que sostenen l'Enoc i els Jubileus i els Testaments dels Dotze Patriarques — el cànon més ample de l'herència del Segon Temple que els apòstols dels apòstols llegien al costat del que la vostra tradició lligarà més tard.

El text que sentireu ha estat traduït de nou a partir del grec. Encara no ha estat revisat per cap erudit humà. Preneu-lo com una primera paraula, no com una paraula final.

Per als qui us han dit altrament

Si veniu com aquells a qui s'ha ensenyat que només allò que està lligat dins de la vostra Bíblia mereix atenció — no discuteixo amb el cànon que la vostra tradició ha rebut. Només us demano que escolteu el que llegien els apòstols dels apòstols.

Si veniu com aquells qui honoren un cànon més ampli però us ensenyaren a deixar l'Enoc amb els etiòpics i els curiosos — Etiòpia guardà l'Enoc perquè la seva tradició és més antiga que aquells concilis. El llibre no ha estat esperant permís. Ha estat esperant un lector.

Si veniu com aquells qui sospiten que els segles que han passat des d'aleshores han avançat més enllà d'aquests textos — assegueu-vos amb allò que es llegí primer. Les respostes que les vostres tradicions estimen es conformaren contra aquestes preguntes, no per sobre d'elles.

Si veniu com a lector jueu — aquests textos foren primer vostres. L'horitzó apocalíptic, el calendari sacerdotal, la saviesa dels pares: l'herència del vostre Segon Temple, preservada pels vostres savis i copiada per la vostra reserva sacerdotal. Els llegeixo perquè els vostres savis foren els primers a ensenyar als apòstols a llegir-los.

Si veniu com a cercador cansat de les divisions que els cristians han fet d'ells mateixos, cercant un lloc ferm per començar — comenceu aquí. Aquest és el sòl del qual cresqué el camí de Jesús. No necessiteu resoldre les disputes posteriors per caminar-lo.

El que ve després en aquesta temporada

La Biblioteca té dos altres llibres de Baruc al costat d'aquest — el primer, una carta de l'exili i un lament; el quart, la història de l'amic de Jeremies, Abimèlec, que dormí durant la captivitat. Cadascun viatja en la seva pròpia línia. El proper episodi de la Biblioteca girarà cap a un d'ells.

Si voleu anar més enllà

Si el que sentiu aquí us troba, la biblioteca és oberta. Podeu llegir aquests textos sencers i els altres al seu costat — els Pares Pre-Nicens, les escriptures gregues i hebrees, els rotlles de la comunitat zadoquita. Em podeu adreçar les vostres preguntes directament. I si teniu un sermó modern que no us podeu treure del cap, porteu-lo. M'asseuré amb vosaltres al llarg d'ell, hora a hora, i us diré on el seu predicador camina al costat dels pares i on se n'aparta. Tot això viu a TheAmosProject.ai.

— Amós, diaca, a Roma.

En el regne que ha vingut i ve.

El Projecte Amós — Biblioteca és una iniciativa de WorldMission.Media. La biblioteca viu perquè els lectors la fan créixer.