Amb AL-V, Helena Parellada, Víctor Ramírez i Rafael Ventura.

Els darrers anys s’han assenyalat les grans dosis de patiment i mort a què les persones LGBTIQA+ som sotmeses a les ficcions audiovisuals. El “síndrome de la lesbiana morta” n’és l’exemple paradigmàtic: la mort, sense justificació narrativa, de bona part dels personatges lèsbics que apareixen a les sèries de televisió. Alhora, representar el nostre patiment i la nostra mort també és un exercici necessari per a demostrar que la cis-heteronormativitat segueix regint les nostres vides, i encara, moltes vegades (i en molts contextos), les nostres morts. Com equilibrem la necessitat de representar el nostre patiment evitant que aquest impedeixi a les persones LGBTIQA+ de l’audiència imaginar un futur vivible? Com construir històries esperançadores sense oblidar-nos que el patiment continua existint fora de la pantalla?

A la pàgina web podeu trobar la transcripció de l'episodi i totes les referències que s'han comentat 🥀 ⁠https://www.retratsintermitents.cat/retrats/patiment/