32. La Bauta: Carnevale di Venezia

La història que vaig a explicar-vos va passar al segle XVI i jo,

la Lluna, ho vaig veure tot amb els meus propis ulls.

Una figura alta caminava pels carrers de Venècia de nit.

Portava una capa negra, un tricorni també negre i una màscara

blanca que li cobria tota la cara menys la barbeta. Els pòmuls

estaven marcats i la part baix el nas formava una cavitat que

permetia beure i menjar sense llevar-se la màscara, però també

deformava la veu de l'estrany que hi havia baix d’ella.

Per la descripció es podria pensar que estem en carnestoltes,

però la Bauta -com s’anomena aquesta màscara- és l'única que

també es podia utilitzar fora d'aquelles dates.

La figura va mirar darrere d'ella i va entrar en una casa. Es va

sentir un crit i un bebé plorant: bau bau.

No era la primera vegada que jo veia aquesta figura. Però no

sempre era el mateix cos el que s'amagava baix la disfressa.

Homes, dones, rics i pobres, aristòcrates i bruixes... La Bauta

era l'única màscara que amagava realment la identitat dels qui

la portaven.

Ningú sabrà mai qui va entrar en aquella casa, però diuen que

va ser pel plor del bebé que aquella disfressa va començar a

dir-se Bauta i son moltes les generacions que han fet servir este

personatge per corregir xiquets dolents.