LECTURA:

CHESTER HIMES

UN CEC AMB UNA PISTOLA

Enterramorts contemplava el tros de vorera on estava estirat el cadàver en un bassal de sang que s’anava eixamplant. Els fars del cotxe il•luminaven amb cruesa el tros fins passat el fanal i les escales frontals d’un cert nombre de cases tronades d’aquella banda de carrer que havien estat una mena de residències privades mig segle abans. La gent que s’havia congregat estava a l’altre cantó del carrer i darrere el cotxe, de manera que tenien les cares fosques a l’ombra, però mostraven una renglera de cames nues de color de rovell i peus negres plans i torçats amb dits enormes. Una vorera de Harlem, va pensar, peus negres i sang vermella i un home mort al terra. Aquest cop resultava ser blanc. La majoria de vegades era negre com les cames i els peus d’aquella gent que ara el mirava de fit a fit. Quanta gent havia vist morta al terra del carrer? No ho podia recordar, només recordava que la majoria era negra. Morts i sense dignitat sobre les voreres brutes. Estirats sobre gargalls assecats, embolcalls enganxifosos de gelats i caramels, xiclets enganxats, burilles bavejades de cigarret, trossos de paper de diari, ossets de carn cuinada, cagarades de gos, olors de pixum, ampolles de cervesa, pots de brillantina; porqueria pudenta i empolsada que els venia al damunt a cada bufada de vent.

AUDICIÓ:

WILLIE SUGARCAPPS

MUD BOTTOM