LECTURA:

VALENTÍ PUIG

LA VIDA ÉS ESTRANYA

Em queda altra lleialtat que la memòria? Quantes i quantes vegades, fins i tot de nen, no m’havia despertat abans d’hora per guaitar entre les boires baixes l’aparició del meu avantpassat, el general Regós, amb la seva tropa bigarrada? Creia escoltar el frec dels cavalls, el dring metàl•lic d’estreps i esperons, l’eguinar

de les muntures que semblaven inquietar-se per la premonició acre d’una batalla, el flastomar disciplinari dels sergents, l’alegria ininterrompuda del corneta adolescent; i, una vegada i una altra, tot passava entre boires i me’n quedava el record d’una fracció de veu, la intuïció d’una gropa poderosa de cavall, la lluïssor d’un sabre. La veu del general Regós, eixuta, taxativa, podia aconseguir que aquells homes topessin amb el llindar de la mort en qualsevol cavalcada, l’última.

Tants matins amb el nas als vidres entelats de fred, alçant-me de puntetes per mirar per la finestra i veure una ombra entre ombres, un canvi de guàrdia a primera hora, la revolada d’un capot militar perdent-se entre un camí de pollancres.

AUDICIÓ:

SUSANNE ABBUEHL

‘ROUND MIDNIGHT