Com a escriptor, destaquen les seves lletres que ben sovint esdevenen poemes d'una qualitat molt destacable. En va publicar dos reculls amb la literatura com a eix: els Poemes i cançons, el 1978, i els Poemes i dibuixos, el 1985. Elogiat i prologat per grans escriptors catalans, entre ells Joan Fuster i Montserrat Roig, el seu temps, potser contagiat per la celeritat d'aquella època de canvis, va acabar massa d'hora, privant-nos molt aviat de la seva innegable capacitat artística i musical. Ovidi Montllor, l'Ovidi, va morir a Barcelona el març del 1995.

Ovidi Montllor i Mengual va baixer a Alcoi, Alacant, 4 de febrer de 1942 va ser un actor espanyol i cantautor en valencià que va formar part del moviment de la Nova Cançó. Va militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment en el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), fins a la seua mort

Raimon va tardar exactament una dècada a gravar un disc de cançons noves, mentrestant forma un grup estable d'acompanyament -guitarres, contrabaix, violoncel i acordió- i actua amb mesura i només en condicions artísticament òptimes.

En any 1992 fa una nova gira pel Japó, i canta també en diverses universitats dels Estats Units. El mateix any, sorprén a més d'un en fer-se càrrec de Literal, un programa en TVE-Catalunya dedicat al món del llibre.

En el 1967 fa en el Teatre Romea la que serà la primera tanda de recitals d'un cantant en català. També actua a Cuba, Suïssa i altres països. Arran d'un concert en el Palau de la Música Catalana de Barcelona celebrat el 28 de gener, apareix l'àlbum en viu Raimon al Palau, amb dotze cançons, cap d'elles inèdita discogràficament. El més remarcable de l'àlbum és l'intensíssim ambient que respira l'enregistrament: Raimon és més que un cantant, és el portaveu d'unes inquietuds socials i polítiques

Ramón Pelegero Sanchis, més conegut pel seu nom artístic Raimon, va naixer a Xativa el 2 de desembre de 1940 en el carrer blanc que cita en diverses cançons. Va realitzar els seus estudis primaris en el Col·legi dels Pares Claretians que estava prop del seu domicili, i va anar allí on un dels professors religiosos va aconsellar al seu pare que continuara estudiant, donades les seues bones qualitats, en comptes de posar-se prompte a treballar com era el més freqüent per aqueixa època

Este 4 i ultim programa deddicat al tall, coincideis en el títol de llarga durada grabat a 1979 , presumiblement, el més emblemàtic de tota la seua discografia pel nombre de peces i que formen part del repertori habitual en les egues actuacions en directe

En la primera entrada vam centrar-nos en la part històrica del tema. En aquesta el grup valencià Al Tall provinent del seu treball més recent al meu pareiser. Me estic referint a Quan el mal ve d’Almansa, un treball – lletra i música – que és molt idònea per a treballar aquest moment de la nostra història a les aules.

Per a Vicent Torrent, membre d’Al Tall, la cultura tradicional ha mort a causa de la fi de la transmissió oral, substituïda per noves formes de comunicació social, i el prestigi d’aquestes cultures, que s’ha devaluat per la seva pèrdua de funcionalitat. És a dir, no podem considerar-la morta en les seves manifestacions en sí pero sí en la seva funcionalitat evolució i transformació.

Fidelitat, dignitat i humilitat. Em fa que són els tres valors que millor s’adiuen, en una apreciació global d’urgència, amb els trenta-cinc anys d’Al Tall acabats de commemorar: tocant, cantant, interpretant; entretenint, divertint, emocionant. Sembla que va ser fa quatre dies quan, allà per l’any 1975, Miquel Gil, Manuel Miralles i Vicent Torrent —diuen que a cal músic Tonipep Rodríguez— formaven el grup i temptejaven els primers recitals:

El programa el anem a dedicar al grup valencia mes reividcantiu de la música, y la cultura al Pais Valencia, me estic referint al grup AL TALL, Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu País Valencia al'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular

Carraixet prendrà importància al moviment musical de la Nova Cançó de manera gradual. La implicació del grup en els canvis socials i polítics que ocorren a partir de la segona meitat de la dècada dels 70 del segle xx amb la recuperació cultural i lingüística al País Valencià formaria part de la personalitat de Carraixet. Tant és així que van ser víctimes de la violència política que en aquells moments es van viure amb l'atemptat frustrat de l'extrema dreta que van col·locar artefactes explosius en els baixos de la furgona del grup.