Des dels inicis de la història, els humans hem intentat deixar constància que hem existit. Abans de fer servir paraules, ja pintàvem dibuixos en coves; després vam començar a aixecar monuments o fins i tot a escriure les pròpies memòries. Avui entrarem de ple en el fang de la intimitat, els diaris, els secrets i els dispositus de memòria de les persones ànonimes. Parlarem de per què ens sentim tan atretes per les persones que ho expliquen tot i de com l'obsessió amb el "jo" pot acabar sent la pitjor de les presons. Reflexionarem sobre els límits entre recuperar la intimitat amb el món i no caure en l'individualisme, de per què ens encanta escriure coses a "Notes" que ens faria vergonya que llegís la nostra mare, i de si el secret més gran de l'Anaïs Nin era que, simplement, no sabia estar sola.