Escollir una única de cançó de Bob Dylan que tingui un missatge o una història al darrere és com que et preguntin quin dels teus fills t’estimes més. Dylan és una mina pel que fa a històries i vivències personals, però avui ens volem fixar en el cas que va inspirar el seu mític tema “Hurricane”.

L'emblemàtica cançó narra la història de Rubin “Hurricane” Carter, un boxador afroamericà erroniament empresonat el qual va inspirar a Bob Dylan per a compondre aquest tema. Ens situem al 1966 a Paterson, Nova Jersey. Rubin “Huracà” Carter era un valor a l’alça en la boxa en la categoria dels pesos semi-pesats, considerat per tot el món el principal aspirant al títol mundial.

El 1966 fou arrestat per un triple homicidi al “Lafayette Bar and Grill” de la seva ciutat natal. Ell i altres homes, John Artis, van ser jutjats i condemnats per aquests assassinats, però després que la condemna fora anul•lada el 1985, els fiscals van decidir no jutjar el cas per tercera vegada. El judici era ple d'irregularitats i prejudicis racials per un jurat format exclusivament per blancs, basant-se en el testimoni de dos lladres que després es van retractar, i van ser condemnats a tres cadenes perpètues.

El 1974, el boxador va publicar des de la presó una autobiografia, The Sixteenth Round (El setzè assalt), la qual va atreure l'atenció de celebritats com el cantant Bob Dylan o Mohamed Alí. Dylan es va reunir amb Carter a la presó, i després de quedar-li clar que l'exboxeador era innocent, va organitzar diversos concerts benèfics per a exposar el seu cas i donar-li ressò mediàtic. El 1975 va escriure la cançó Hurricane, la qual es va convertir de manera immediata en un dels majors èxits del seu temps.

Bob Dylan va ser obligat a regravar la cançó modificant les lletres, després que els advocats de Columbia Records l’informessin que les referències al "robatori dels cossos" per part d'Alfred Bell i Arthur Dexter podien derivar en un judici. Ni Alfred Bell ni Arthur Dexter van ser mai acusats de tals càrrecs. Per això Bob Dylan va decidir regravar la cançó. Va comptar per a això amb els músics que l’acompanyarien en la següent gira, entre ells Don Meehanal (teclat) i Ronee Blakley acompanyant-lo en les harmonies vocals. La durada de la cançó no va ser retallada, però es van modificar algunes parts de la lletra que podien resultar ofensives. Així i tot la testimoni Patricia Graham Valentine va interposar una demanda contra la cançó.

Els detractors de la cançó van acusar a Bob Dylan d'haver omès en la mateixa qualsevol referència al violent caràcter de Rubin Carter. També es va criticar la descripció que es fa en la cançó sobre la carrera esportiva del boxador. El reporter Cal Deal, qui va cobrir el cas entre 1975 i 1976 i que va entrevistar Rubin Carter a l'agost i desembre de 1975, també va acusar Bob Dylan d'haver-se pres nombroses llicències artístiques.

Tornant al cas de l’Huracà, després d'un segon judici el 1976, Carter i Artis van ser condemnats de nou malgrat que el principal testimoni de l'acusació era un conegut delinqüent que en dues ocasions havia canviat la seva història.

Però el 1979 una adolescent negra que vivia al Canadà va convèncer un grup de Canadencs, entre ells a els advocats Leon Friedman i Myron Beldock, perque iniciessin una campanya per a aconseguir el seu alliberament. Els seus esforços van donar resultat. El 1985 un Jutge federal va dictaminar que la Fiscalia havia actuat de mala fe durant els 2 Judicis anteriors. Després de deixar la presó, Carter és va traslladar a Toronto per a viure amb la comuna de canadenques que havíen fet possible el seu alliberament.

Posteriorment, l'exboxejador és va convertir en un activista a favor de l'alliberament de presos que, com ell, havien estat condemnats per crims que no havien comès. Durant anys va ser director executiu de l'Associació en Defensa dels Injustament Condemnats a Toronto i finalment va crear la seva pròpia organització, Innocència Internacional. El 2011, al mateix temps que va ser diagnosticat de càncer terminal de pròstata, Carter va Escriure Una altra autobiografia, Eye of the Hurricane: My Path from Darkness to Freedom. El 1999, el Realitzador canadenc Norman Jewsion va dirigir el llargmetratge The Hurricane, protagonitzat per Denzel Washington, sobre la història de Carter.