La paraula Zombie està més de moda que mai, i més ara que Sitges està de festival com cada any. Aquests éssers renascuts de la seva sepultura han sembrat la por i el caos al llarg de les dècades des que George A Romero ens va aterroritzar a tots amb l’antològica “OLa nit dels morts vivents”. El “zombie” de Cranberries també estava tenyit d’una pàtina lúgbre, i és que darrere de la veu de lletania de la desapareguda Dolores O'Riordan s’hi amagava la tràgica història d’un atemptat perpetrat per l’IRA i que va segar la vida d’uns infants.

Quan se li pregunta a un no-fan dels Cranberries sempre surt un tema a la llum: Zombie, el que va ser el primer single del seu segon àlbum editat el 1994, No Need to Argue. Aquest tema, de la mateixa manera que gairebé una dècada abans va passar amb el Sunday Bloody Sunday d'U2, va ser una peça que va marcar a tota una generació a Anglaterra i Irlanda per denunciar la cruel violència de la banda terrorista IRA. De fet, la mateixa O'Riordan va compondre la peça després de quedar en estat de xoc per l'atemptat que el grup armat va cometre fent esclatar dues bombes el 20 de març de 1993 a la petita ciutat de Warrington, prop de Liverpool, en què més enllà de 54 ferits es va comptabilitzar la mort de dos menors: Tim Parry de 12 i Jonathan Ball de tot just 3 anys.

La notícia, com era previsible, va sacsejar l'opinió pública britànica i irlandesa, la qual cansada dels excessos sanguinaris de l'IRA va començar a reclamar urgentment solucions per eradicar la violència dels carrers. Entre aquestes veus s’hi trobava la de O'Riordan, qui va compondre la lletra de Zombie sola a casa seva amb una guitarra acústica. No obstant això, tenint en compte el poderós missatge que portava entre mans, l'artista tan aviat va tenir un esbós del que acabaria sent la cançó va acudir als seus companys de banda per donar-li una volta de rosca sonora. Després de l'èxit del seu àlbum de debut el 1993, Everybody Else Is Doing It, So Why Can not We ?, The Cranberries preparaven la seva tornada amb una Zombie que sonava molt més agressiva que el seu material previ, podent-se emmarcar en part dins el grunge sense ser-ho pròpiament dit.

La mateixa Dolores va ser molt clara en una entrevista realitzada en aquella època, en què va recordar com va viure aquell desagradable esdeveniment: "El dia de l'atemptat estàvem de gira i a mi em va entristir la notícia dels nens morts. Era una cosa molt dura de cantar, però quan ets jove no penses les coses dues vegades: simplement agafes i ho fas ". Anys més tard, en una entrevista emesa l'any 2017, la vocalista va dir que Zombie era la cançó més agressiva que havien escrit mai: “-Alguna cosa completament diferent al que havíem fet abans". La lletra mateixa així ho testimonia: “El cor trencat d'una altra mare està sent sotmès. Quan la violència causa silenci, nosaltres hem d'estar equivocats.

?

El tema va arribar a les botigues el 13 de setembre de 1994, just pocs dies després que l'IRA anunciés un alto el foc que no va ser tal, ja que entre febrer de 1996 i l'estiu de 1997 van tornar a causar el caos als carrers . No obstant això, tan aviat com Zombie va arribar a les orelles del públic, es va convertir immediatament en un èxit interplanetari que va ajudar moltíssim a les vendes de No Need to Argue que va cabar despatxant 17 milions de còpies del disc, així com la internacionalització de la banda. De fet, el compte corrent de O'Riordan es va inflar de manera que, des de llavors, sempre figurava en les llistes dels irlandesos més adinerats.

El seu videoclip, dirigit per Samuel Bayer (el mateix que va dirigir l'icònic videoclip d'Smells Like Teen Spirit de Nirvana), també va contribuir considerablement a la bona acceptació pública del tema en ser emès constantment a la MTV. Aquesta imatge d’O'Riordan pintada de daurat intercalada amb imatges de soldats i nens pels carrers d'Irlanda del Nord deixava més que clar el missatge implícit de la cançó. Però com que no és or tot el que llueix, el seu èxit, sens dubte, es va veure minvat per la decisió de la televisió pública britànica de prohibir la seva difusió pel seu polèmic contingut, ja que incloïa imatges de nens portant armes, cosa que la BBC es va negar a mostrar en antena, de la mateixa manera que la cadena nacional irlandesa RTE. En canvi, van transmetre una versió editada que s'enfocava en imatges de The Cranberries tocant, cosa que la banda va rebutjar immediatament. Segons parules textuals del seu guitarrista Noel Hogan: "-Vam dir que això era una estupidesa, però sabíem que estàvem lluitant una batalla perduda".

Dolores O’Riordan va morir de forma sobtada el 15 de gener de 2018 als 46 anys d’edat. La líder del grup musical va morir en ofegar-se a la banyera del seu hotel a Londres quan estava èbria, segons apuntava un informe recollit per l’agència EFE. La jutge forense Shirley Radcliffe, del tribunal londinenc de Westminster, va dir en exposar les seves conclusions que la mort als 46 anys de l'artista va ser "un accident", el que ja va determinar la Policia a investigar el cas, assegura el mateix mitjà.