El món de la música rock, en especial de la dècada dels 50 i 60 té nombroses llegendes, moltes d’elles negres: alcoholisme, consum de drogues, maltractament, abusos sexuals i, potser les més sonada de totes, la mort prematura que ajudaria a il•luminar l’estrella en qüestió. Una d’elles va ser la de Ricardo Valenzuela, més conegut en el món artístic coma Ritchie Valens; l’home que va ajudar a popularitzar “la bamba”.

«La bamba», tot i que tots la hem arribat a relacionar amb el rockabilly més pur, és en realitat una cançó tradicional mexicana d'autor anònim. Pertany al gènere musical denominat “sonido jarocho” i és reconeguda com un himne popular de la ciutat de Veracruz. Com a dansa tradicional, «La bamba» s'inscriu dins el context de les anomenades danses de parella encara que en algunes comunitats n’hi ballaven dues o més. A Mèxic, als anys 50, el compositor i artista més popular del Cinema d'Or, Andrés Huesco, la va donar a conèixer especialment.

Es presumeix que «La bamba» es va crear en els últims anys del segle XVII. Inicialment, la cançó satiritzava els esforços tardans i inútils realitzats pel virrei de Mèxic per defensar els ciutadans del port de Veracruz dels pirates. Així mateix, el seu nom al•ludeix també a un ball d'origen espanyol anomenat bamba, que era popular en aquella època. En els registres històrics del gènere tradicional les referències més antigues que es coneixen de «La bamba» provenen de la localitat d'Alvarado, on -segons elles- s'interpretava amb un ritme molt jovial i fresc, en comparació amb la forma d'interpretació més lenta i pausada pròpia d’altres regions del país.

La versió més difosa comercialment, però, va ser popularitzada el 1958 per Ritchie Valens, un cantant d'origen mexicà nascut als Estats Units. Va gravar una versió elèctrica amb ritme de rock and roll que la va popularitzar definitivament i la va convertir en un clàssic d'aquest gènere. A partir de llavors, la cançó va ser interpretada per nombrosos artistes de renom internacional. En el moment de la seva estrena va ser un èxit relativament modest, però es va fer molt més popular quan es va estrenar la pel•lícula autobiogràfica de Ritchie Valens també anomenada La Bamba el 1987. Va ser la primera pel•lícula rellevant "made in Hollywood" tenint com a protagonista a un hispà i fins i tot la marca Coca Cola la va usar en algun dels seus anuncis dirigits a la població llatina als Estats Units, una població que creixeria considerablement en grandària i influència en els pròxims anys. A tall de curiositat, tot i que el film narra la vida de Ritchie Valens, el moment en el que l’artista interpreta aquest tema durant la pel•lícula, la veu i la música era de la banda musical “Los Lobos”, que van enregistrar aquesta versió especialment per al biopic.

Ritchie Valens va morir en el famós accident aeri del 3 de febrer de 1959 juntament amb Buddy Holly i The Big Bopper, una data que seria recordada per a la posteritat com "El dia que va morir el rock", especialment gràcies a la cançó “American Pie” de Don McClean.

La cançó és actualment molt popular entre les bandes de “mariachis” que sovint la solen tocar en celebracions i casaments al seu país. En el seu moment es va considerar un èxit a escala mundial, i va ser la primera cançó en espanyol que va arribar a ocupar el primer lloc en els Billboard Hot 100, el 1987, gràcies a la versió interpretada per "Los lobos". Des d’aleshores, no hi havia festa major ni orquestra, que no la inclogués en el seu repertori. “La bamba” forma part del selecte grup de cançons que, essent d’origen i autoria desconeguda, s’han acabat convertint en peces clau de la història de la música.