De cançons basades en fets històrics n’hi ha a patades. De cançons sobre la “cursa espacial” lliurada

entre els Estats Units d’Amèrica i l’antiga URSS n’hi ha menys. I de cançons sobre animals que viatgen a

l’espai potser es poden comptar amb els dits d’una ma. Però com diuen a Galícia “haberlas aylas”, i a

finals dels 80, el trio format per Anna Torroja i els germans Cano, Mecano, va dedicar un dels seus temes

a la gosseta Laika que fou enviada a l’espai des de Rússia per experimentar les condicions de vida en

estats d’ingravidesa.

Pertanyent a l'àlbum Descanso dominical de 1988, en el seu moment va ser publicada com la cara B del

senzill «No hay marcha en Nueva York », primer senzill de l'àlbum per a la promoció en ràdios. Com la

majoria dels temes de la banda, va ser escrita i produïda per Nacho Cano, amb sonoritats molt

característiques de l'estil tecno-pop sobretot pel que fa a teclats. La cançó parla sobre la carrera espacial

per part dels russos amb la gossa Laika, el primer ésser vivent en orbitar la Terra llançada dins de

l'Sputnik 2, el dia 3 de novembre de 1957 al Cosmòdrom de Baikonur, Kazakhstan. El primer cosmonauta

de la història, Yuri Gagarin, encara hauria d'esperar tres anys i mig per veure complert el somni de

l'ésser humà de solcar les estrelles.

Un mes després del llançament de la primera nau espacial, el màxim dirigent soviètic, Nikita Khruixtxov,

va expressar el seu desig de commemorar el 40 aniversari de la Revolució d'Octubre amb la posada en

òrbita del primer coet tripulat. Aquí apareix Laika, una petita gossa reclutada en els carrers de Moscou i

que havia estat entrenada durant diversos anys per viatjar al desconegut. Laika havia estat seleccionada

entre centenars d'altres cans perquè complia amb els requisits físics. Els científics pensaven que un gos

del carrer acostumat a lluitar diàriament per la supervivència suportaria millor els entrenaments que un

gos de raça.

Laika va viatjar a l'interior d'una cabina proveïda d'un arnès especial per combatre els efectes de la

ingravidesa, va beure aigua a través d'uns dispensadors i va ingerir aliments en forma de gelatina. Els

signes vitals van ser relativament normals durant l'ascens i l'entrada en òrbita, però només va poder

sobreviure entre 5 i 7 hores, tot i que això no es va saber fins l'any 2002, quan el científic de l'Institut de

Problemes Biològics de Moscou, Dimitri Malaixenko, va revelar el misteri durant un congrés espacial a

Houston: Laika havia mort causa de la calor i el pànic.

Dècades més tard, una de les bandes amb més empenta del panorama musical espanyol, Mecano, i en

especial el Nacho, va sentir la necessitat d’explicar aquesta història en forma de cançó. En una

entrevista, quan se li va preguntar per aquest tema, el mateix artista va dir que “li agradava la imatge”;

“-Van ficar una gosseta en una nau, la van enviar a l'espai i va ser el primer ésser viu que va estar a

l'espai”. Segons ell, afegia, “ningú es va plantejar si la gossa volia volar o no”. El compositor explicava

que el punt àlgid de la lletra arriba amb la postal de la gossa mirant per la finestra preguntant-se: “què

era aquella bola de color blau i què hi feia ella girant al seu voltant”.

Malgrat que es tracti d'una història trista, Nacho Cano va tenir l'habilitat de convertir aquest relat en

una de les cançons millor assolides del repertori del grup, ja que aconsegueix donar-li a la cançó una

aparença edulcorada basant-se en una melodia summament enganxosa pel que fa a la lletra.

Aquesta gosseta, va ser víctima de la carrera espacial i de la guerra propagandística que va enfrontar

durant diverses dècades la Unió Soviètica amb els Estats Units, i que finalment es va decantar a favor de

la potència occidental.