Tant si celebrem la castanyada com si som més de Halloween, a ningú se li escapa que aquesta és la nit més fosca de l’any. La nit del 31 d’octubre és una nit de zombies, criatures sobrenaturals, monstres, zombies i, sobretot de “fantasmes” que és el tema del que parla la nostra cançó del dia, perquè avui volem descubrir-vos la historia del tema que Ray Parker JR. Va popularitzar gràcies a la pel•lícula “Caçafantasmes” de 1984.

Quan a Ray Parker JR se li va preguntar per la nova adaptació de la seva popular cançó per al reboot femení que es va estrenar el 2016, ell va expressar diplomàticament que “Li semblava interessant, però que ell era més de la vella escola"). Ara bé: que ens perdoni el senyor Parker, perquè aquesta incidència musical ens permet explicar una vella historia en la que ell no en surt massa ben parat. Ens referim a l’origen de Ghostbusters, la cançó que va servir com a tema principal al film d'Ivan Reitman, i el procés compositiu del qual va estar plagat de plagis i idees robades.

Els responsables dels Caçafantasmes (és a dir, Ivan Reitman, Dan Aykroyd i Harold Ramis) no ho van tenir fácil per trobar algú que compongués un tema per a la seva pel•lícula. Primer, van abordar a Lindsey Buckingham, ex component de Fleetwood Mac, amb qui Ramis ja havia treballat amb anterioritat. Buckingham va rebutjar l'encàrrec de males maneres, al•legant que no volia ser encasellat com a compositor de cançons de cinema. Després d’aquesta negativa, van llançar la proposta als Huey Lewis & The News però aquests ho van rebutjar perquè estaven ocupats amb un altre encàrrec de pel•lícula, per a un projecte de Steven Spielberg i Robert Zemeckis titulat Retorn al futur. De manera que, com en tantes altres ocasions, Ramis, Aykroyd i Reitman van acabar quedant-se amb l'opció més barata i més disponible: la d'un tal Ray Parker Jr. que, després de pencar com a guitarrista per a Marvin Gaye, Stevie Wonder i altres titans del soul , havia obtingut diversos èxits radiofònics.

Segons confessa el propi Parker, l'encàrrec li va caure com una llosa: al principi, Reitman li va demanar un fragment de 25 segons que pogués emprar en el film com a música incidental, però, després de veure que allò prometia, va exigir un tema en condicions ... amb només tres dies de termini. Desesperat i víctima de l'insomni, el músic va acabar inspirant-se en les sintonies dels anuncis de les telebotigues que emetien a TV a hores intempestives. I, per estalviar temps, va decidir recórrer a un vell truc d'estudi: va agafar dues gravadores i va copiar tres vegades la cançó en una sola cinta.

El resultat de Ghostbusters (la cançó) va ser apoteòsic: el tema va ser un dels èxits de l'estiu als EUA (i al món), va ser nominada a l'Oscar que finalment s’enduria I Just Called to Say 'I Love You s’Stevie Wonder i es va inflar a guanyar milions, a més de comptar amb un videoclip en què Bill Murray intentava ballar breakdance. Va ser llavors quan Huey Lewis va caure en què el tema s'assemblava molt a I Want A New Drug, una cançó que ell havia inclòs en el seu elapé Sports, aquell mateix any. La similitud entre les dues cançons, tot s'ha de dir, va bastant més enllà del dubte raonable. Escoltem-ho.

?

El que no se sap és què va ser abans, Ghostbusters o I Want A New Drug? Només sabem que, després de la pertinent demanda per part de Lewis, aquest va obtenir un acord extrajudicial amb saborosos dividends per al presumpte plagiat. Els rumors afirmen que el músic es va endur cinc milions de dòlars per mantenir la boca tancada. Una boca que va obrir el 2001 durant una entrevista a VH1 i que va acabar amb una contradenúncia de Ray Parker Jr. per haver-se’n anat de la llengua. Però aquí és on la cosa es posa realment interessant, perquè ... ¿heu sentit a parlar mai d'un grup anomenat M, i d'una cançó titulada Pop Muzik?

Efectivament: les similituds d'aquesta cançó amb Ghostbusters també són molt cridaneres. L'autor del tema, Robin Scott, era un productor anglès que s'havia alternat amb l'escena punk de Londres, i que el 1979 havia llançat la seva cançó com una paròdia de la música disco més plastificada, 5 anys abans de les dues cançons que ens han ocupat fins ara. Pot al•legar-se que ni Ray Parker Jr. ni Huey Lewis havien de conèixer el tema, però aquest argument se sosté poc: Pop Muzik havia gaudit d'un gran èxit a tot el món, arribant fins i tot al número 3 de les llistes de vendes als Estats UU, i encara avui se la segueix considerant un dels primers grans hits del pop electrònic. Estranyament, Scott mai va demandar a cap dels altres dos músics per plagi.

Així doncs, més que un senzill cas de plagi, la història de Ghostbusters se'ns apareix com un exercici de morro que hauria avergonyit fins i tot al doctor Peter Venkman. Per tal de complir ràpidament amb l'encàrrec d'Ivan Reitman, Ray Parker Jr. li va robar el riff de guitarra i la línia de baix a Huey Lewis, qui, al seu torn, s'havia apropiat de la progressió d'acords i de les melodies de teclat compostes per Robin Scott per M. Una cadena de lladronicis que sembla treta del guió de una comèdia dels 80, i que torna encara més divertida la història dels Caçafantasmes.