La cançó d’avui és l'emblema dels anys 80, un tema que si bé és un altre de tants «One Hit Wonder», no va necessitar de res més ... «Take On Me" és una d'aquelles cançons que encara que passin els anys, seguirà agradant al públic i sent un clàssic de la música dels 80, i sobretot de la música universal.

La primera versió del Take on Me va ser composta per Paul Waaktaar-Savoy, Morten Harket i Magne Furuholmen, amb una instrumentació bastant variada que incloïa sintetitzadors, guitarres, teclat i bateria i publicada l'any 1984, tot i que s’ha de dir que va tenir una altra versió a l'abril de l’any 1985, amb una mica més d'èxit.

Però l'èxit total no arribaria fins que va ser llançada la tercera versió al mes de setembre del mateix any, el qual anar acompanyada d'un vídeo, el que va fer que la popularitat del tema i de la banda es disparés, arribant al primer lloc en les llistes de vendes dels Estats Units, Noruega i dotze països més així com a número dos al Regne Unit, Irlanda i Japó.

Resulta curiós com un mateix tema va haver de ser llançat tres vegades per tenir l'èxit que mereixia. Amb la primera versió de 1984 el seu èxit comercial va ser un fracàs, venent tan sols 300 còpies i arribant al lloc 137 de les llistes de música del Regne Unit.

Tot i això, la discogràfica creia en la banda i en el seu producte i des de l'oficina central a Estats Units van decidir donar més suport al grup i els van oferir l'oportunitat de gravar el tema de nou, però la discogràfica al Regne Unit no va pensar el mateixs i van tornar a fracassar amb el tema.

La millor notícia va arribar des de la Warner Brothers quan van demanar que es gravés de nou el tema i no els importava passar-se del pressupost, posant a disposició dels noruecs l'estudi de RG Jones en el Regne Unit. Finalment l'èxit no va trigar a arribar i es convertiria en tota una icona de la música dels vuitanta i en un dels majors èxits del grup, tot i que també van tenir molts altres.

El primer dels vídeos que es va fer era el de la banda cantant amb un fons blau, com si anessin a fer un chroma key, però el que tots tenim a la retina és la segona versió on els membres de la banda estaven representats en animacions dibuixades a carbonet i animades amb una tècnica coneguda com rotostopi. Va ser aquell moment en que A-Ha s'havien consolidat com un dels grups del moment, el que els va valer per a ser nominats en dues categories en la cerimònia dels MTV Video Music Awards de 1986.

No seria just dir que A-ha és un one-hit-wonder, ja que The Sun Always Shines on TV també va arribar a les llistes d'èxits, però mai va igualar el boom que va aconseguir amb Take on Me. Els membres de la banda reconeixen que mai s'han alternat amb persones del negoci de la música. Tot i això, en els anys següents, han reconegut una creixent frustració per sentir-se sempre a l'ombra de Take on Me.