El 12 d'abril de 1954 Bill Halley i els seus “Estels” gravaven la cançó "Rock around the clock". Amb el pas el temps aquesta cançó es convertiria en un himne per a la joventut i en el primer èxit mundial del rock and roll.

William John Clifton Haley va néixer a Detroit el 1925 i el 1952 va formar "Bill Halley & The Comets" juntament amb Johnny Grande al piano i acordió, Billy Williamson a la guitarra i Marshall Lytle al baix. Poc després, Haley va contractar el seu primer bateria, Charlie Higler, aviat reemplaçat per Dick Boccelli.

"Rock around the clock" el tema que el marcaria per sempre més va ser escrita el 1952 per Max C. Freedman i James I. Myers. El primer enregistrament del tema, però, va anar a càrrec del grup "Sonny Dae and His Knights", però no va tenir èxit. Però enlloc de llançar-la a les escombraries, els seus creadors van decidir donar-li una segona oportunitat i la van oferirà a Bill Haley, que la tornarien a enregistrar el 12 d'abril de 1954, en la primera sessió per a la seva nova discogràfica Decca Records.

S’ha de dir que la gravació va ser un desastre. Haley i els seus “estels” van arribar a l'estudi dues hores tard. Van assajar durant una hora Thirteen women (L’altra cançó que la discogràfica els havia obligat a enregistrara a canvi de gravar Rock around he clock), i la van haver de gravar sis vegades, perquè el resultat no agradava als productors. L'estudi estava reservat fins a les 5 de la tarda i van començar amb Rock around the clock a les 4 i 20. La cançó era tan curta que, per allargar-la fins als dos minuts li van demanar al guitarrista, Danny Cedrone, que afegís un solo. Com que no tenia temps per inventar-se res va copiar el de 15 segons d'una altra cançó de Haley, Rock The joint.

La primera presa la van tocar amb tanta urgència que la veu de Haley amb prou feines es podia apreciar. Per solucionar-ho, van decidir gravar-la per segona vegada, però en aquesta ocasió només el micròfon de Haley estaria encès. Els productors van sincronitzar les dues preses i, un mes després, Rock around the clock va aparèixer en un senzill com a cara B de Thirteen women. Ser la cara b era gairebé pitjor que no ser publicat. Els senzills es venien per la cançó de la primera cara. Aquesta era l'estrella. A l'altra banda hi cabia qualsevol cosa. I generalment s’hi ficaven els sobrants, peces de les que ningú esperava res. Una vegada més, l’èxit inicial tampoc va ser per tirar coets.

Va ser gràcies a un film titulat Blackboard Jungle aquí estrenada com a "Llavor de Maldat" estrenada el 1955 que la cançó es va enlairar com un coet. Aquest film, que tractava sobre la rebel•lia de la joventut dels anys 50 necessitava d’una cançó que representés aquesta rebel•lia, i va escollir "Rock around the clock", després de sentir tots els discos que tenia el fill adolescent del protagonista del film, Glenn Ford (sí aquell que va rebre la famosa bufetada de Rita Hayworth a Gilda).

A partir d’aleshores, tot va anar com “oli en un llum”. Va ser tal l’èxit, que quan els joves entraven al cinema i començava la cançó, es posaven a ballar als passadissos. En diversos cinemes fins-hi-tot alguns joves van arrencar les butaques per ballar. En altres la cosa va arribar més enllà i els joves es colpejaven entre ells, donant inici a la teoria de que el Rock and Roll incitava a la violència, per la qual cosa en alguns estats es va prohibir la pel•lícula.

El 9 de juliol de 1955 "Rock around the Clock" es va convertir en la primera cançó de rock and roll en arribar al primer lloc del rànquing Billboard, estant-s’hi 8 setmanes seguides i convertint a Bill Haley en el músic de rock and roll més famós del món, fins a l'arribada d'altres cantants més joves i rebels, com Elvis Presley i Little Richard.

“Rock Around the Clock" sempre estarà lligada al cinema, i és que aquest tema va viure una segona joventut gràcies de nou al setè art; el 1974tornaria als primers llocs als Estats Units a causa de la seva aparició al film "American Graffiti", una de les primeres pel•lícules de George Lucas.

"Rock around the clock" va arribar a vendre 25 milions de còpies segons el "Llibre Guinness dels Rècords" i és considerada per la revista Rolling Stone com la número 158 en la seva llista de les 500 millors cançons de tots els temps. La magnitud real d'aquesta cançó es podria apreciar anys després, el 1981, quan el propi John Lennon va declarar en una entrevista per a la revista Playboy que "No tenia idea que la música podia ser una forma de vida fins que el rock and roll el va colpejar". L'entrevistador li va preguntar: ¿Recordes que va ser específicament el que et va colpejar? "I Lennon va respondre:" Va ser Rock Around the Clock ".