Bill Withers va confessar que s'havia inspirat en la pel•lícula de 1962: “Dies de vi i roses” en la qual Jack Lemmon i Lee Remick interpretaven una parella d'alcohòlics per escriure la lletra de Ain’t No Sunshine un dels estandars del soul publicada com a single el 1971 per promocionar el seu famós disc titulat Just As I Am i que s’ha convertit en un dels temes més versionats de la història.

L’autor havia explicat en el seu moment, en referència als personatges interpretats per Remick i Lemmon que "Els dos eren alcohòlics alternativament febles i forts al mateix temps. Era com sobreviure en segons al verí per a rates, ja que et sents bé al provar-ho, encara que això et faci mal. Això és el que li va passar per la ment al veure aquesta pel•lícula i que el va afectar sense adonar-se’n al llarg de la seva vida.

Per a la tercera estrofa de la cançó, Withers tenia la intenció d’escriure més lletres en lloc de repetir 26 vegades la frase "ho sé", però després va seguir els consells dels altres músics de deixar-ho així: "Era com un treballador de fàbrica donant voltes i més voltes". Va dir Withers. "Així que quan van dir deixar-ho així, ho vaig deixar".

Aquesta cançó va tenir la participació de famosos músics de blues, com Donald "Duck" Dunn el baix (qui també ha participat en discos d'Eric Clapton i Muddy Waters entre d'altres) i al senyor Al Jackson Jr a la bateria.

Withers, amb 31 anys, treballava en una fàbrica que desde feia 747 anys feia seients de vàter quan va escriure aquesta cançó. Al programa nord-americà Top 40 del 6 de novembre de 1976, Casey Kasem va informar que quan la cançó va esdevenir disc d’or, la companyia discogràfica va regalar a Withers un vàter daurat, marcant el començament de la seva nova carrera. Per cert, "Ain't No Sunshine" va ser el primer dels tres discs d'or de Withers als Estats Units.

La cançó es va publicar originalment com a cara B d'una altra cançó anomenada "Harlem", però els discjokeys del moment van creure que "Ain't No Sunshine" era el single principal i, gràcies a aquesta confusió, es va convertir en un èxit enorme, el primer per a Withers. Posteriorment "Harlem" va ser interpretat per The 5th Dimension, que va aparèixer al seu àlbum Soul and Inspiration i es va llançar com a single.

La cançó va acabar sent un gran èxit per a aquest infravalorat i interessant cantant de Soul. Va aconseguir el lloc número sis en el rànquing de Rithm & Blues als EUA i el número 3 de la llista "Hot 100" de la revista Billboard. Està inclosa en la llista de les 500 millors cançons de tots els temps de la revista Rolling Stone, en el lloc 285, i el 1972 va obtenir un premi Grammy en la categoria millor cançó de Rithm & Blues.

Ens trobem davant una d’aquelles cançons que acaben essent tant versionades que costa descobrir qui va ser el seu autor original. Sense anar més lluny, el 1971, el famós cantant Michael Jackson va gravar una versió de la cançó de Bill Withers per al seu àlbum de debut Got to Be There (publicat a principis de 1972). Al Regne Unit, la cançó es va publicar com el tercer (i últim) senzill de l'àlbum (després dels dos senzills "Got to Be There" i "Rockin 'Robin").