La cançó del dia bé podria competir amb l’antològica “American Pie” de Don Mclean que bàsicament narrava els aconteixements que van marcar una època. Dècades després, el cantautor nord-americà Billy Joel partiria d’aquesta idea primigènia per narrar la seva pròpia visió de la història que ha marcat l’esdevenir de la humanitat a «We Did not Start the Fire».

Aquest tema que formava part de l’LP Storm Front de 1989 també va suposar un punt d’inflexió per aquest artista que als 80 ja havia començat a experimentar noves temàtiques i on les seves lletres tenien un punt de crítica social i reflexions sobre un món millor i un discurs anti-bèl•licista.

A finals d'aquesta dècada, l'artista va voler novament fer un gir a la seva carrera artística i publicar un disc amb aires renovats. Per això va decidir separar-se del seu representant i entrar immediatament a l'estudi per gravar el seu disc N° 11, «Storm Front», on hi havia cançons amb lletres personals, i on l'artista deixa molt en clar la seva manera de veure la vida i el món.

Billy Joel era un fanàtic de la història. En diverses entrevistes se li pot notar el seu fanatisme pels llibres, les investigacions, les biografies de personatges famosos del segle XX i declarar-se a ell mateix com a un «ratolí de biblioteca». De fet en l'època en què promocionava «Storm Front» va dir en més d’una ocasió que alguna vegada, en la seva joventut, tenia pensat ser professor d'història.

Va ser per mitjà d'aquest fanatisme pels esdeveniments socials que una tarda de 1988 es va trobar amb Sean Lennon, fill del famós Beatle. Junts van conversar sobre els titulars dels diaris en que es parlava de la lluita per la llibertat a Hongria, les últimes molles de la Guerra freda, les crisis econòmiques i tants altres problemes que passaven al món en aquells dies. Va ser després d'aquesta conversa en què Joel va decidir escriure alguna cosa on resumís personatges i esdeveniments històrics des de 1949 (any en què va néixer) fins aquells dies.

Per a aquest procés creatiu, Billy Joel va buscar titulars i esdeveniments per diverses biblioteques i en la seva col•lecció de revistes. La idea principal de la cançó, diria més tard en una entrevista, era relatar episodis històrics a una persona «amb la meitat de la seva edat, sota el panorama que el món era un desastre irreparable». Segons l'autor, aquesta va ser la seva primera cançó on va començar en primera instància amb la lletra per després gravar la música. Normalment Billy feia el contrari, però en aquesta ocasió els plans van canviar quan es va notar inspirat d'allò més amb la idea de la cançó i a més a més va dir que aquesta és la causa que la cançó no tingui una ferma melodia.

Malgrat el toc pessimista de la lletra, el cantant va deixar clar que la culpa de la situació del món no era de les noves generacions. D’entre la inmensa llista de personatges que apareixen concentrats en els més de 4 minuts que dura la cançó hi podem trobar a Harry Truman, Doris Day, Joe DiMaggio, Joseph McCarthy, Richard Nixon, Marilyn Monroe, Marlon Brando, Dwight Eisenhower, Josef Stalin, Juan Domingo Perón, Albert Einstein, James Dean , Davy Crockett, Elvis Presley, Brigitte Bardot, Buddy Holly, Fidel Castro, Kennedy i molts altres personalitats que han deixat una forta empremta en la història mundial del segle XX.

Per Billy Joel, aquesta no és una de les seves millors cançons ni està dins de les seves favorites (encara que tampoc l'odia). De fet ha confessat, sense pèls a la llengua, a la revista Billboard que «musicalment parlant és terrible, és com un mosquit brunzint al voltant del teu cap». Tot i això, «We Did not Start the Fire» va ser un rotund èxit per a la carrera musical de l'artista nord-americà, ja que va arribar al cim de la llista Billboard Hot 100 un 9 de Desembre de 1989.

Va ser tanta la fama d'aquesta cançó que fins-hi-tot l'escriptor i periodista Steven Ettinger li va dedicar un passatge a la cançó en el seu llibre «Tora 24/7: A Timely Guide for the Modern Spirit»dient textualment que: «Billy Joel havia capturat les imatges, els esdeveniments i personalitats més importants d'aquest mig segle en tan sols tres minuts. Conteni una sobrecàrrega de pura informació, i per això és una cançó on em vaig sentir molt identificat amb el que ens estava cantant».

Però no tot el que brilla és or. L'any 2004 la revista Blender va treure una polèmica llista titulada «Corre per la teva vida! Les 50 pitjors cançons de sempre!» On “We Didn’t Start the Fire »va ocupar el lloc 41 i va ser catalogada sense embuts com« un treball fet en els minuts finals abans de ser gravada». Però això no era tot, ja que a més a més els editors van anar més enllà i es van dignar a dir que era «un mal exemple de com mostrar la història cultural de segle XX en 4 minuts».