A vegades una frase treta de context pot ser l'espurna que encengui el foc d'una cançó. En un moment de descans, davant de la televisió, els Buzzcocks van escoltar una frase que seria l'origen del seu tema més conegut: 'Ever fallin in love'.

Marlon Brando, Frank Sinatra, Jean Simmons i Vivian Blaine es desenvolupaven entre cançons, balls i apostes de daus en l'adaptació del musical de Broadway "Guys and dolls" que Joseph L. Mankiewicz va traslladar a la gran pantalla el 1955 i que a casa nostra es va titular "Ells i elles". 22 anys després, el novembre de 1977, la petita pantalla tornava a reposar aquesta pel•lícula i entre els espectadors que veien el llargmetratge, s’hi trobaven els Buzzcocks.

Els Buzzcocks eren una banda britànica de punk rock formada a Bolton el 1976 pel cantautor i guitarrista Pete Shelley i el cantautor Howard Devoto, i són considerats encara a dia d’avui com a una de les principals bandes de l'escena musical alternativa d’aquella època.

El fet és que no havia passat gaire temps des que la banda acabés de gravar el seu primer l'àlbum "Another music in a different kitchen", i pel cantant i guitarrista Pete Shelley, es trobaven en un bon moment. Segons ell, "Estaven en ratxa. Només havien passat sis mesos des que havien acabat el seu primer àlbum i ja es trobaven immersos en un remolí de gires, entrevistes i televisió. Tot i que la seva nova vida s'estava desenvolupant de forma atrafegada, va ser en un els buits en la seva apretada agenda quan Shelley va trobar la inspiració per al qual es convertiria en el següent tema de la banda.

La història comença una nit a Edimburg, mentre estaven hostatjats en un hostal a la televisió el musical 'Guys and dolls'. Tot d'una, van sentir una frase: 'Have you ever fallin in love with someone you should not have?' (T’has enamorat alguna vegada d’algú de qui no hauries?). Aquell diàleg de la pel•lícula podia haver passat desapercebut, però va cridar tant l'atenció del guitarrista que no va dubtar a convertir-lo ràpidament en la tornada d'una cançó. L'endemà, la furgoneta va parar davant d'una oficina de correus i allà va ser on va escriure la lletra. Shelley tenia en ment a certa persona quan va escriure aquesta cançó, però mai ha revelat de qui es tractava.

Una de les primeres persones que va escoltar l'embrió de la cançó va ser el productor Martin Rushent i va quedar gratament sorprès amb aquella primera mostra. Li va semblar intel•ligent, enginyosa i el que és més important: molt enganxosa. A Rushent li va agradar tant que no va dubtar a aportar el seu granet de sorra suggerint-los uns cors per destacar la tornada i fer-la encara més potent. Cap dels integrants de la banda podia arribar a la part més alta de la veu, així que ho va fer ell mateix ja que, de jove, havia cantat en grups i havia treballat com a corista.

L'aportació de Martin Rushent no va ser l'única variació respecte a la primera versió del tema, ja que Pete Shelley va confessar que en un principi la lletra de la cançó començava d'una altra manera menys glamurosa: "El vers d'obertura originalment era 'Your piss on my natural emotions' ( 'Et pixes en les meves emocions naturals '), però com que anteriorment la seva cançó ' Orgasm addict 'no havia tingut difusió per la ràdio per culpa del seu títol, necessitaven alguna cosa una mica més subtil. Així que se’ls va acudir 'Spurn', que significa 'rebutjar'. Tenia el mateix grau de menyspreu, però no era tan ofensiu.

'Ever fallin in love (with someone you shouldn't've)', es va incloure en el segon treball de la banda, "Love Bites", publicat el 1978, i va tenir millor acollida que el primer. De fet, es va convertir en la cançó bandera del grup, un tema veloç que unia a la perfecció la filosofia punk i la rebel•lia adolescent amb el sentiment de rebuig amorós i un consell perquè aquells que mai s'havien enamorat d'algú no cometessin el error de fer-ho.

Els Buzzcocks mai van arribar a les cotes de popularitat dels Sex Pistols i els Clash, però van ser reivindicats per altres grups com Green Day, els Libertines, Offspring o Nirvana, de qui van ser teloners. Amb 'Ever fallin in love ', la banda va crear un tema atemporal que potser mai hagués existit si Pete Shelley no hagués estat veient el canal de televisió precís en el moment adequat.