“La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba de mans d'un follet que li fa de guia. Primavera mor, l'hivern es retira. Si arribés l'amor, mai més moriria”. Aquesta és la primera estrofa de “nit de Sant Joan”, la primera de les dotze cançons que Jaume Sisa va interpretar per al musical de Dagoll Dagom del mateix nom, la cançó d’avui, i aquesta és la seva història.

L’espectacle teatral “Nit de Sant Joan” es va estrenar el 4 de març de 1981 al Teatre Romea de Barcelona, inaugurant així el Centre Dramàtic de la Generalitat. Es tracta d’un text col•lectiu de Ricard Arilla, Joan Lluís Bozzo, Anna Briansó, Anna Rosa Cisquella, Montse Guallar, Miquel Periel, Berty Tovias i un conte de Miquel Obiols, amb música i cançons de Jaume Sisa (excepte la lletra de la cançó “Nit de Sant Joan”, de Joan Lluís Bozzo) que va sorgir a través d’una sèrie d’exercicis d'improvisació i que va conformar un espectacle de revista amb continguts moderns per l’època. “Nit de Sant Joan” va ser un intent de fer un pas més endins del llenguatge del teatre musical.

El tema unitari de l’espectacle era “La nit del solstici d’estiu” en la qual tradicionalment, al voltant del foc, s’integraven personatges de contes i fantasia. Els membres actuals de la companyia Dagoll Dagom: Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel i Joan Lluís Bozzo, formaven part del repartiment, juntament amb Montse Guallar, Ricard Arilla, Berty Tovias i Anna Briansó. Després de la temporada al Teatre Romea, l’espectacle va començar una gira per 97 poblacions de Catalunya, Espanya, Itàlia i Alemanya, on en total es van realitzar 511 funcions, i es calcula que van assistir-hi 320.000 espectadors.

La música va anar a càrrec del “cantautor galàctic” Jaume Sisa, un artista prou surrealista en les seves composicions que encaixava a la perfecció amb la temàtica onírica de l’espectacle. El desembre de 1967 Sisa havia fet la seva primera actuació a Barcelona, compartint escenari amb Guillermina Motta i Xavier Ribalta, i incorporant-se al Grup de Folk (amb Pau Riba i Jordi Batiste com a padrins) el mateix dia que també ho feia Ovidi Montllor. La discogràfica Als 4 Vents va publicar el seu primer senzill “L’home dibuixat”, presentat a la Bodega Bohemia amb l’apadrinament de “Oh, Gran Gilbert”, una estrella del music-hall barceloní dels anys 20 que va servir d’inspiració del personatge del “Gran Jordiet” de “Nit de Sant Joan”.

La relació de Sisa amb la companyia teatral Dagoll Dagom s’havia iniciat el 1977, quan va compondre la banda sonora d'Antaviana, espectacle basat en textos de Pere Calders i que, tot i no ser la primera obra de la companyia, sí que va suposar el tret de sortida d’una companyia que amb el temps es convertiria en el paradigma del musical català. Després va venir Nit de Sant Joan, que interpretaria en directe durant les representacions de la companyia. L'artista, però, no es va poder lluir a l'estrena de l'espectacle, el 1981, per motius de salut. Com que l’espectacle va girar per Espanya, el disc es va publicar en dues versions, la catalana i la castellana, que va adaptar el poeta Jaime Gil de Biedma.

“Nit de Sant Joan” és un retro-musical amb estructura de revista (esquetxos i números musicals), on una sèrie de personatges viuran la seva particular revetlla en veure acomplits els seus desitjos més cobejats. “Nit de Sant Joan” és un cant a la festa, al foc i a la innocència, des del respecte i admiració al que va significar aquest espectacle per a molts espectadors que el van veure en els 80.