La gran 'Starman' de David Bowie a banda de ser una extraordinària cançó, plena de fantasia i malenconia, té tota una història al darrere i una raó de ser per haver estat inclosa en l’àlbum "The Rise and Fall of Ziggy Stardust & the Spiders From Mars "de 1972.

Aquest disc va representar un concepte complet potser mai abans recorregut per un artista i que va marcar un abans i un després pel que fa a discos conceptuals en la història del rock. El disc, cançó rere cançó va explicant la història d'aquest estrany personatge Ziggy Stardust, un ésser androgin, bisexual i suposat extraterrestre que promet la salvació de la terra després d'haver estat anunciada la fi d'aquesta mateixa en un període de 5 anys.

Encara que realment aquest personatge va sofrint una sèrie de transformacions, i més encara, a mesura que va passant el disc es descobreix que aquest ésser és molt més humà que qualsevol personatge de la terra, recaient en una patètica vida plena d'excessos, drogues, sexe i quedant aclaparat al llindar del suïcidi per la conseqüència de ser un rock'n roll star i tot el que això comporta.

En una entrevista amb l'escriptor nord-americà William S. Boroughs per a la revista Rolling Stone sobre el personatge de Ziggy Stardust -del qual David Bowie va convertir en el seu alter ego en aquells anys- el cantant explicava que no era més que el missatger terrestre de 'Starman', qui era realment el personatge que transmetia des d'un altre planeta els advertiments per a la salvació, però que eren processades per Ziggy com un munt de mentides per així aconseguir que els joves el seguissin.

Realment la cançó és només una part de tota aquesta història que va crear Bowie i que abastava tot un canvi estètic pel que fa a representacions en directe. De la mà amb aquest disc van venir els concerts i presentacions vestit amb aquests vestits platejats i volent semblar algun ésser de ciència ficció tret de pel•lícules del gènere dels anys cinquanta. Aquest tema es va afegir a última hora a l'àlbum The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars davant la insistència de Dennis Katz, membre de la discogràfica RCA Records. Dennis, que havia escoltat una maqueta de la peça i s'havia enamorat d'ella, creia que es convertiria en un gran senzill. «Starman» va reemplaçar a «Around and Around», una versió d'un tema de Chuck Berry.

La música compta amb la guitarra acústica i els arranjaments de corda de Mick Ronson i posseeix un estil similar al de l'àlbum anterior de Bowie, Hunky Dory de 1971). Els cors estan lleugerament basats en els de la cançó de Judy Garland «Somewhere Over the Rainbow», de la pel•lícula El mag d'Oz. De fet s’ha discutit sobre si és plagi o no però el fet és que ambdues cançons tenen la mateixa cadència.

Tot i que avui en dia es considera una de les peces indispensables de Bowie, en el seu moment, Starman no va tenir una gran recepció per part del públic fins que mesos després Ziggy es presenta al programa de televisió Top of the Pops (un programa britànic que des de 1964 mostra als artistes més exitosos)i , gràcies a una proposta carregada d'ambigüitat sexual i una estètica d'un altre món, el tema es va disparar.

?

Des d'un punt de vista comercial, «Starman» va marcar una fita en la carrera de Bowie. Va suposar el seu primer senzill d'èxit des de «Space Oddity», publicat tres anys abans. El disc es va vendre en un principi a un ritme constant, no espectacular, però va rebre moltes crítiques positives. Per exemple, John Peel es va referir a ell com «un clàssic, una joia». L'any 1999, la revista musical britànica Q va incloure a «Starman» dins d'una llista dels millors 100 senzills de tots els temps, realitzada amb els vots dels seus lectors.

Starman ha aconseguit moltes fites en la història de la música però la més significativa ha estat la de treure, gairebé de manera miraculosa, a una persona d'un coma. Encara que sembli tan irreal com la història de Ziggy Stardust, podem afirmar que aquesta història és ben certa. Això li va passar als 53 anys, a Maria Rossetti, quan va despertar quasi de manera miraculosa d’un coma mentre a la seva habitació de l'Hospital Morriston de Swansea, Gal•les, sonava de fons "Starman". Maria va començar a plorar i a moure els seus braços tal com si estigués en un concert a el ritme d'aquesta cançó.

La família de Maria la visitava cada dia, i en una ocasió, una de les infermeres de l'hospital els va suggerir que posessin música que li agradés a Mary per reanimar-la, ja que tot i estar en coma podia escoltar. I així va ser. Una de les seves filles va descarregar el disc de Grans Èxits de David Bowie, va premer el play i va ser en aquell moment quan la Maria va començar a reaccionar.

Amb Starman la por al One Hit Wonder se’n va anar i va deixar lloc a l'alien. Ara la fama era una escala mecànica que anava directe a l'espai i tot el que Ziggy tocava es convertia en or. Li va donar un hit a Mott the Hoople, va mesclar el tercer disc d'Iggy Pop and The Stooges: Raw Power i va produir l'àlbum més exitós de Lou Reed: Transformer.