Poques cançons tenen una cadència que enganxi tant com els primers compassos de “Personal Jesús”, una cançó dels britànics Depeche Mode que amb el seu ritme marcial i una melodia entre agònica i fosca ha aconseguit passar per totes les dècades sense perdre ni una mica de la seva “xispa” inicial.

Aquesta peça mal entesa per alguns que els va portar a una velocitat vertiginosa a la cúspide de la seva carrera, va ser la composició que es va convertir en la referència obligatòria d'una de les agrupacions més importants del rock electrònic. Aquesta peça es va publicar com a senzill set mesos abans del llançament del disc al qual pertany, el setè àlbum d'estudi de "Depeche Mode" que portava per nom "Violator". Aquesta cançó es va convertir ràpidament en el seu major èxit comercial, el que més vendes i guanys li ha donat a la banda, a més a més de convertir-se en una de les referències universals de la música electrònica i un dels millors discos de la història.

Potser us sorprendrà que, malgrat que tant el títol com la lletra esmentin al fill de Déu, la cançó està inspirada en una altra deïtat, en aquest cas el déu del rock: Elvis Presley. El mateix Martin Gore, cantant de la banda, va explicar que està basada en el que significava el rei del rock i va ser el llibre que va escriure sobre ell la seva dona Priscilla Presley, Elvis i jo, qui els va inspirar. Com deien ells:

"És una cançó que tracta sobre ser un Jesús per a algú altre, algú que et dóna esperança i atenció. És sobre com Elvis va ser el seu home i un mentor per ella, i com passa això sovint en les relacions, com el cor de tothom és com un déu en cert sentit". I és que Elvis va ser un mite de què fins a la seva pròpia dona va baixar dels altars perquè se sabés que un home de carn i ossos.

Si ens prenem la lletra literalment segurament la podríem considerar una blasfèmia, però cal escoltar-la amb detall, treure cada part amb pinces, i no prendre l'actitud d'aquells que van considerar aquesta cançó com una heretgia, una raó per a ser expulsats d'aquest món. “Personal Jesus" pot ser també com una cançó que llança una crítica cap a diverses de les esglésies que hi ha als Estats Units, homes que parlen en nom de Déu oferint miracles a canvi del delme. Potser no en va utilitzen un so que té trets de la música "country", a més d'incloure en el videoclip elements característics dels texans del llunyà oest, tota una càrrega simbòlica adreçada a país de les barres i les estrelles.

Anecdòticament, una vegada, quan una presentadora li va preguntar a Dave Gahan el perquè "Personal Jesus" havia causat tant enrenou des del seu llançament, el vocalista va respondre sense embuts: "Crec que és per la paraula 'Jesus', la qual cosa és trist. Espero que la gent revisi les lletres i tregui les seves pròpies conclusions”.

La guitarra és l'instrument principal d'aquesta cançó, cosa que ja li dóna un caràcter especial en una agrupació que suporta tots els seus sons en sintetitzadors i teclats. El riff de Martin Gore és poderós, fàcil de reconèixer on l'escoltis, té una força increïble, t'envolta i fa que quedis atrapat en ell. De fet, té la particularitat de ser una de les primeres cançons del grup en què es va fer servir la guitarra elèctrica com a instrument principal, amb un riff que no té res a envejar a cap himne "Heavy Metal".

Per la seva banda, el teclista Alan Wilder juntament amb el famós productor Flood li van donar una nova forma al so de Depeche Mode, el crític musical Jim Harrington va fer un abordatge d'aquesta cançó per al llibre "1001 Cançons que cal escoltar abans de morir", esmentant com es va aconseguir fusionar el pop sintètic amb un rock més radiofònic.

Aquest single va agafar al món per sorpresa i va incloure més publicitat que la que acostumava a fer Depeche Mode; amb anuncis en revistes i fins-hi-tot a una campanya telefònica on la gent podia trucar a un número que apareixia en els anuncis de revistes en què s'escoltava la cançó.

Des de la seva sortida, ha estat versionada pels intèrprets més dispars des de Nina Hagen, passant per Hillary Duff, l'excantant de Van Halen -Samy Hagar-, OBK, fins a Marilyn Manson i Richard Cheese, passant pels remixos per a ballar a les pistes com el del gran Armin van Buuren i molts altres Dj's que han volgut "homenatjar" aquest tema.