Ho ha dit Europe en diverses ocasions: "The final countdown" els va donar vitrina internacional, però la idea original de la cançó era molt més modesta i moderada, ja que es va concebre com una obertura per als concerts de la banda sueca. Poc es podien pensar Joey Tempest i la seva banda que aquella “intro” s’acabaria convertint en el buc insígnia del grup.

Per a la trama central del tema, Joey Tempest -la veu de Europe- es va inspirar en "Space Oddity" de David Bowie, quan en una nit qualsevol va pensar en els comptes regressius i l'univers. Tempest havia començat a treballar en aquesta cançó a començaments dels 80, amb un riff que a suggeriment el baixista John Leven es va transformar en una marca registrada dels teclats de la banda. En aquell moment, el 1985, Europe es trobava treballant en el seu tercer treball.

En un principi "The final countdown" el guitarrista de la banda, John Norum, es va oposar al fet que la cançó comencés amb els teclats de Mic Michaelli. Aquella intro de sintetitzador no el convencia del tot. Hi va haver també rebuig per part de la banda al fet que la cançó fos el single principal, ja que pensaven que "Rock the night" enganxaria millor. Però es van equivocar i el temps els va donar la raó a Tempest i Michaelli: "The final countdown", llançada el 1986, va escalar fins el número 1 en 25 països, la majoria a Europa.

En l'àmbit estrictament tècnic, el teclat que es va usar va ser un Roland JX-8P. De fet, molts nens van aprofitar l'auge dels mini teclats Casio per començar la seva aventura musical precisament inspirats per aquesta composició i la seva inoblidable progressió inicial.

En la lletra, inspirada en Bowie, Tempest parla d'abandonar la Terra per dirigir-se fins el planeta Venus, "perquè segurament ens estan veient i ens donin la benvinguda a tots". Per això, va escriure la història de la humanitat abandonant el planeta Terra perquè ja era impossible viure-hi a causa de suposats factors com la carrera nuclear i el canvi climàtic.

El disc va ser molt ben rebut per la crítica especialitzada i els fans. Va ser gravat en quatre estudis d'Europa i els Estats Units, amb la producció de Kevin Elson (Journey i Lynyrd Skynyrd). La banda estava en aquell moment tocant al Japó quan els van trucar per explicar-los que el disc era un èxit a Europa.

La cançó, per descomptat, guanyaria gran popularitat gràcies al seu senzill videoclip, dirigit per Nick Morris, que va treballar amb Europe a finals dels anys 80 'i amb altres bandes com Warrant, Cinderella o Toto. L'esmentat video de "The Final Countdown" estava compost per imatges de dos concerts que Europe havia brindat al pavelló Solnahallen de Solna (Suècia) els dies 26 i 27 de maig de 1986. Per això, es van haver de gravar algunes preses més en les proves de so de tots dos concerts per acabar de tenir material suficient per al videoclip.

A manera de festeig, la nit de el 31 de desembre de 1999, en el canvi de mil•lenni, Europe va interpretar el seu "últim compte regressiu" i com que la festa anava en gran, van reclutar a Norum -qui s'havia "oposat" a la introducció amb teclats- i al seu substitut Kee Marcello perquè tots dos interpretessin el hit. Va ser la primera i última vegada que la banda es va presentar amb els seus dos guitarristes. La cançó va ser nomenada la 66 ª millor cançó de Hard Rock de tots els temps per la cadena televisiva VH1.