"Mediterraneo" va ser considerada per la revista Rolling Stone (2006) com la millor cançó pop rock espanyola de tots els temps. Joan Manuel Serrat la va escriure entre agost i novembre de 1970 a Calella de Palafrugell on es va retirar quatre mesos al petit hotel Batlle per compondre els temes que formarien part de l’àlbum homònim.

"Mediterràneo", editat el 1971, és l'obra d'un gran compositor de amb prou feines 28 anys. Serrat es trobava al final d'una polèmica etapa amb les brases gairebé apagades. La seva renúncia a participar al festival d'Eurovisió de 1968 per negar-se a cantar en castellà la cançó "La, la, la, .." havia estat molt sonada. Serrat no va anar a Eurovisió i això li va suposar un veto a la ràdio i la televisió nacional durant molt de temps.

És molt possible que per a oblidar-se de tota la disputa generada, Serrat decidís allunyar-se de l'enrenou de Barcelona i instal•lar-se a Calella de Palafrugell. Segons ha explicat el mateix Serrat, les primeres persones a escoltar "Mediterraneo", amb les que encara manté la seva amistat, van ser els amos de l'antic hotel Batlle, el Tomàs i la Rosa. Ells mateixos explicaven que es passava llargues hores tocant i assajant, tancat a la seva habitació amb la seva vista posada a Les Formigues, unes petites illetes que veia des de la finestra.

Un curiós fet a ressaltar és que "Mediterrani", que dóna nom també a l'àlbum, va estar a punt de no dir-se així. Serrat va tenir els seus dubtes amb altres dos títols: “Amo al mar” o “Hijo del Mediterráneo”. Encara que era una època complicada en la seva vida, el disc no conté cançons explícitament polítiques sino des de temes amb un toc de nostàlgia com "Aquellas pequeñas cosas” fins dues històries d'amor com "La mujer que yo quiero”.

Quan Serrat parla de la cançó "Mediterráneo" fa referència a un temps que escrivia i provava les seves cançons amb els amics, en àmbits nocturns. Estava convençut que al voltant d'una bona taula i una agradable conversa podia comprovar millor com seria la resposta de la gent. "Mediterraneo" va ser un bon exemple. !! Com més l’assajava, més li agradaba: era una cançó positiva, alegre, una afirmació vital. Quan li pregunten com es pot compondre una cançó així: Serrat sempre diu que l'ideal és que hi hagi una gènesi conjunta; mantenint la base i insistint en el text, si el primer desenvolupament sona bé, la melodia et sol portar a una altra cosa encara millor. Així va sorgir "Mediterraneo".

"Mediterràneo" es va gravar als estudis Fonit-Cetra de Milà, a Itàlia, on el segell discogràfic Safir enviava les seves estrelles. El motiu principal era la manca de qualitat dels estudis espanyols i que Londres, l'altra gran possibilitat, tenia l'inconvenient del seu costós lloguer.

En aquest tipus de gravacions jugava un paper fonamental el director musical, un càrrec fins i tot més important que el del propi productor. En el cas de "Mediterraneo" van ser dos els responsables: Juan Carlos Calderón i Gian Piero Reverberi, dues llegendes de la música. Calderón, una de les figures de més talent de la música espanyola, ja havia treballat amb altres grans intèrprets com Los Brincos, Luis Eduardo Aute en la seva primera època, o El Dúo Dinámico. No era la primera ocasió que ho feia amb Serrat, ja que els arranjaments de la cançó "la, la, la", eren seus. A "Mediterraneo" va tenir molt marge de maniobra perquè la maqueta que va rebre tenia una melodia poc elaborada. Va haver de partir gairebé de zero ja que només contenia els compassos més simples.

"Mediterràneo" va sortir a la venda en els primers mesos de 1971 amb poc suport durant el seu llançament. La renúncia de Serrat a Eurovisió, unit a una tancada a l'abadia de Montserrat al desembre de 1970 amb altres artistes i intel•lectuals, en protesta per les penes de mort aplicades en el procés de Burgos a terroristes etarres, també va influir molt. Malgrat tot, el disc de seguida es va situar al capdamunt de les llistes; va estar algunes setmanes en el primer lloc i gairebé durant un any entre les deu millors cançons. Mai abans a Espanya un àlbum havia aconseguit un èxit de tal magnitud.

"Mediterraneo" és una cançó que ha estat objecte d'innombrables versions i fusionada amb tot tipus de gèneres. Des de la pròpia versió "simfònica" de Serrat al costat d'Ana Belén, a purs instrumentals, flamenc, cobla, jazz, ... des d'una versió salsera fins a la més “canyera" dels Estopa. No sembla haver passat de moda com ho proven els continus fons musicals de molts programes de televisió. Tot això explica el per què els crítics i aficionats l'hagin triat com la cançó més important del pop rock espanyol.