"Bette Davis Eyes" és una cançó interpretada per la cantant nord-americana Kim Carnes. Es tracta d'un cover de la peça homònima de Jackie DeShannon -qui va ser la compositora de la mateixa juntament amb Donna Weiss- llançada eL 1974. No obstant això, la cançó va aconseguir els primers llocs en diferents llistes de popularitat fins a 1981 amb la versió de Carnes .

Kim Carnes va néixer unida a la música folk i cap a aquest estil es van encaminar els seus primers passos professionals. Gairebé sempre vestida de blanc, la californiana de Pasadena va començar el seu camí discogràfic el 1971 amb escassa repercussió. Durant quatre anys va viure allunyada dels mercats fins que va aconseguir entrar en les llistes d'èxits. Però va ser el 1977 quan el seu tema ''Love come’s from unexpected places ', escollida millor composició de l'any, la va dotar d'una popularitat que fins i tot va cridar l'atenció de Barbra Streisand, que va gravar diversos dels seus temes. Després arribaria el duo amb Kenny Rogers “Do not fall in love with a dreamer” i “Bette Davis eyes”, la cançó que la va consagrar.

'Bette Davis eyes' va ser la cançó que va donar a conèixer a Kim Carnes a Europa, tot i que la cantautora californiana ja arrossegava en aquell moment una dilatada i consistent carrera. Amb ella també va protagonitzar un canvi de timó al seu camí, amb una cançó més pop que va tenir immediata repercussió en el mercat i va aconseguir ocupar durant nou setmanes el número u de les llistes nord-americanes.

Kim Carnes mai s'havia acostat a aquest estil i fins i tot diuen que inicialment va rebutjar 'Bette Davis eyes' quan li van oferir la compositora Donna Weiss i la lletrista Jackie DeShannon, que ja la havia gravat per al seu àlbum “New Arrangement”. L'original era un tema de jazz i soul, però va acabar com tantes altres cançons al gran sac dels temes oblidats. Donna Weiss va convèncer a una inicialment escèptica Kim Carnes de tornar a gravar-la amb un altre so, més modern. El productor del disc va tenir la brillant idea de comprar el set de bateria més barat de mercat i de barrejar el seu particular so amb el d'un sintetitzador rudimentari. Els arranjaments electrònics i la veu ronca de Kim Carnes van fer la resta. Va decidir explorar nous ritmes i va encertar.

La veu esquinçada d'aquesta inusual rossa platí va signar una joia embolicada en una melodia hipnotitzadora. El seu timbre, segons va confessar, era fruit de les moltes hores que va dedicar en els seus començaments a cantar en bars i clubs plens de fum.

A grans trets, la cançó es dedica a fer una descripció d'una dona seductora i de fort caràcter, seguint l'esquema del que en la cultura popular s'ha conegut sota el nom de la femme fatale. Per això, els compositors van fer ús de múltiples referències a aquest personatge arquetípic de la mà de diversos personatges que van arribar a personificar-lo sobretot en el cinema- a la dona fatal que descriuen en els diferents versos de "Bette Davis Eyes", com si es tractés d'una advertència que, darrere de la bellesa i seducció s’hi troba la traïció.

Si bé les compositores de la cançó van arribar a afirmar que van treballar en la lletra de la cançó després d'haver vist una pel•lícula on Bette Davis figurava en el paper protagonista, únicament es fa referència a la seva característica mirada forta i seductora alhora. Això al mateix temps que es recuperen altres elements, d'altres actrius i personatges per descriure a la dona a la qual fa al•lusió la cançó.

El més tendre de la història, és que Kim Carnes i Bette Davis es van tornar grans amigues després que la homenatjada es declarés fan d'aquesta cançó. En les seves memòries l'actriu va assenyalar que la va emocionar poder formar part de la generació del rock. De fet Carnes va visitar a Davis en repetides ocasions a casa seva fins a la seva mort el 1989. Va interpretar la cançó en directe durant un homenatge celebrat poc abans de la mort de la reina d'el setè art.

La versió de Carnes va passar nou setmanes no consecutives al cim de la llista dels Estats Units, en el Billboard Hot 100 (interromput una setmana per "Stars on 45 Medley") i va ser el major èxit de la cartellera el 1981. La cançó va guanyar 2 premis Grammy a la “Cançó de l'Any” i “Disc de l'Any” (Mistaken Identity). La cançó també va ser número u en 31 països, entre ells Alemanya, Austràlia, Suïssa, Itàlia, Noruega, Japó i el Brasil.