La banda nord-americana Kool & the Gang portava molt de camí recorregut quan ens va oferir 'Celebration' en el primer any de la dècada dels vuitanta. El seu regal va ser acceptat amb profusió pels aficionats al pop, que van elevar aquest enganxós tema fins al número u nord-americà -l'única ocasió en què ho aconseguien els de Nova Jersey-.

Kool & the Gang va néixer el 1964 sota l’empar del baixista i cantant Robert 'Kool' Bell i el seu germà Ronald. Des dels seus inicis ja va donar mostres de la seva qualitat orquestral i vocal, encara que en els seus anys inicials de vida va canviar de nom en diverses ocasions, amb abundants canvis en la formació. Va ser en 1969 quan definitivament es van presentar amb la seva denominació actual, just quan van signar amb la discogràfica De-Lite. En aquella època era una banda reconeguda per crítica i públic gràcies al seu rhythm and blues amb influències funky i jazzístiques, adquirint cada veure més popularitat, però sense obtenir un èxit espectacular. Aquest va arribar en 1980 amb 'Celebration'.

Per a això van saber aprofitar el boom de la música disco dels setanta. De fet van participar en l'enregistrament de la banda sonora de la pel•lícula 'Febre de dissabte nit', en què van interpretar el tema 'Open Sesame'. La seva carrera va enlairar-se coincidint amb l'arribada de James T. Taylor, qui va conjuminar esforços amb el productor Eumir Deodato.

Va ser llavors quan es van fer amb el prestigi i la fama de la qual avui gaudeixen després d'haver venut més de setanta milions de discos a nivell mundial, conquistant els mercats internacionals i convertint-se en una de les majors atraccions de la música negra. La clau del seu èxit reposa també en el seu espectacle escènic i en encertada combinació de la música ballable i de la de qualitat.

James T. Taylor i Ronald Bell van escriure ‘Celebration’ sense cap altre fi que el musical, però sempre s'ha cregut que 'Celebration' es va crear per donar la benvinguda a 52 ostatges americans que van estar 444 dies atrapats a l'Iran de l'aiatol•là Khomeini. De qualsevol manera, la composició aviat va transcendir de qualsevol objectiu i es va convertir en un clàssic del funky-dance i en una de les obres més conegudes del conjunt afroamericà, derivant finalment en la condició d'himne.

L'obra a la qual avui dediquem aquesta combinació de lletres i paraules pot ser qualificada, sobretot, d'optimista, d'aquestes nascudes per celebrar alguna cosa, perquè al costat d'ella ens arribaran pensaments positius, com els que de nens ens recomanaven a la pel•lícula ' Peter Pan '. Aquest do d'unir bones vibracions també ha fet que 'Celebration' sigui utilitzat fins al món de la política. El demòcrata Walter Mondale va ser el primer a reconèixer aquesta virtut i va usar aquest tema en la campanya presidencial de 1984. Vint anys després va ser triat per celebrar la victòria de Barack Obama.

'Celebration' també va influir en el posterior esdevenir de Kool & the Gang, que des d'aquest èxit va oblidar en certa manera les seves arrels funk i soul per endinsar-se al so pop i disco, encara que sense menysprear mai el rhythm and blues, tan ben acoblat al rang vocal de James T Taylor i a la instrumentació genètica del grup nord-americà.

Va ser també 'Celebration' el tema que va introduir a la banda en el corrent comercial que fins llavors se li havia negat. Per fi va saber connectar amb les noves generacions, necessitades d'una vàlvula que els permetés evadir-se de la vida quotidiana, celebrant simplement l'arribada del bon temps, del divendres anunciador del cap de setmana o d'unes vacances.