Els americans tenen un apel•latiu, "one hit wonder", per definir a aquests artistes d'un sol èxit que mai aconsegueixen acostar-se ni per casualitat a aquesta fita. Aplicar l'apel•latiu a Lynn Anderson seria injust, malgrat que aquesta cantant country serà recordada bàsicament per convertir la cançó “(I never promised you a) Rose garden” en un èxit mundial.

Filla de pares compositors, Lynn Anderson semblava destinada a entrar de ple en el món de la música en la seva Dakota del Nord natal, però sorprenentment no va ser així. Els seus progenitors es van instal•lar a Califòrnia i la jove Lynn es va aficionar allà als espectacles d'equitació. Va arribar a guanyar més de 700 trofeus, i el 1966, abans de complir els vint anys, va ser coronada reina de l'equitació.

Aquesta popularitat, unida als seus contactes en el món de la música, li van permetre fitxar amb Chart Records, una de les discogràfiques de Nashville. La seva mare li va escriure els seus primers èxits i la cançó “If I kiss you” va arribar al número cinc de la llista country. Estava en el bon camí i una de les grans, Columbia Records, la va contractar. Era 1970 i tenien una proposta interessant per a ella. Un jove compositor, Joe South, que havia tingut ja un bon èxit amb el tema “Game people play”, havia compost una altra cançó a la qual li aniria bé una veu femenina. Era “Rose garden”, encara que molt aviat se la reconeixeria per tota l'estrofa: "I never promised you a rose garden" (mai et vaig prometre un jardí de roses).

L'artista es va interessar pel tema, però el seu productor la considerava "una cançó d'homes", però finalment li va donar llum verda i va acabar sent un dels majors èxits de la seva carrera.

Va ser el seu primer número u en les llistes country i allà es va quedar cinc setmanes seguides. Però la seva popularitat es va estendre també cap a les emissores de música pop, on va arribar al número tres, i va creuar fronteres per convertir-se també en un èxit en el cotitzadíssim mercat britànic, Holanda, Austràlia i una infinitat de països més . L'àlbum homònim, editat el 1971, es va convertir en el disc més venut per una cantant country durant 25 anys. No va ser fins a l'arribada de Shania Twain, el 1997, que va perdre el rècord. “Rose garden” també va suposar el primer premi Grammy per Anderson, com a intèrpret.

Una fita difícilment superable. I no ho va fer. A l'any següent el disc “Listen to a country song” va ser un altre gran èxit, especialment per la cançó “Cry”, encara que ja no va traspassar a les ràdios més generalistes. Després, la popularitat d'Anderson va anar decaient. El 1980 va publicar el seu últim disc amb Columbia i es va passar a una companyia menor, Permian Records, amb els quals el 1983 va obtenir el seu últim èxit, “You're welcome to tonight”, un duo amb Gary Morris. No obstant això, la resta de la seva discografia no és menyspreable i el 2004 va ser de nou nominada als Grammy pel disc “Bluegrass sessions”.

A casa nostra, però, s’ha de reconèixer part del mèrit de la fama d’aquesta cançó al duet Duncan Dhu, que el 1986 va adaptar la cançó a el castellà eliminant el fons country i proporcionant-li un ritme més pop. La cançó es va incorporar a “Canciones”, el segon àlbum que va catapultar la carrera del grup, convertint-se en un dels temes més populars d'aquella temporada.

Els últims anys de Lynn Anderson van discórrer de manera tortuosa a causa dels escàndols perpetrats per la cantant, especialment quan fou arrestada en diverses ocasions conduint després d'haver consumit drogues. El 2015, després d'una gira per Itàlia, va patir una pneumònia que va acabar resultant letal per ella el 30 de juliol als 67 anys.