Atenció perquè avui caurà un mite. 'One step beyond', a més a més de dotar de fama i prestigi internacional al grup britànic Madness a finals de 1979, va suposar un reverdiment del moviment “ska”. L'ús de la guitarra, el baix i la bateria, combinats amb cors eixelebrats, teclats i saxos eclèctics, va aconseguir una fusió musical de l'avantguarda anglesa amb l'innegable sabor jamaicà i els seus sincopats ritmes. Però malgrat que Madness va fer fama i fortuna amb aquest tema, no va ser el seu autor. L’origen de “One step beyond” l’hem de trobar a la Jamaica natal d’un dels màxims exponents de l’ska: Prince Buster.

L'ska és un estil musical, precursor del reggae, que es va originar a Jamaica a finals de la dècada de 1950 i es va popularitzar durant els seixanta, encara que quan realment es va donar a conèixer a tot el món va ser a la segona meitat dels setanta, quan els grups anglesos van importar aquest so sincopat i el van reelaborar a força de rapidesa, disbauxa i optimisme juvenil.

“One step beyond” va néixer de la ma de Prince Buster com a cara B del seu senzill de 1964 "Al Capone". Cecil Bustamante Campbell, que era el seu nom real havia nascut en una família de classe obrera a Kingston. Fill d'un maquinista de tren, va créixer en un dels barris més durs de la ciutat. En la seva joventut va desenvolupar el gust per la música i va tenir el desig de convertir-se en cantant. El 1956 va començar a cantar en clubs nocturns de Kingston per pocs diners i va formar diversos grups amb amics, no tenint veritable èxit amb cap d'ells. El 1960, Buster va començar produïnt per altres artistes, i posteriorment es gravaria aviat a si mateix convertint-se en artista de renom a l’illa. Tot i convertir-se en una icona de l’ska en el seu país, no va ser fins l’arribada d’immigrants als Regne Unit que “One Step Beyond” va caure a les mans de Madness, i amb ells, la cançó es convertiria en un èxit arreu del món.

El seu èxit va radicar en què era un tema més proper al pop que al reggae, encara que estava impregnat fins al moll de l'optimisme rastafari. Sota la producció de Clive Langer i Alan Winstanley, el single va traslladar aviat la seva repercussió a la resta del “Vell Continent”, tot i que no va saber arrelar als Estats Units.

Segons ells mateixos, «Si no haguéssim gravat aquest tema segur que no seríem on som. L'original de Prince amb el qual treballem estava bé, però li faltava alguna cosa. Llavors se'ns va acudir la introducció de 'Ei, tu, deixa tot i fixa't en això'. La gent ens va fer cas de veritat i des de llavors no ha deixat de fixar-se en nosaltres. Vam començar a ballar i no hem parat », van assegurar anys més tard els membres de Madness en una entrevista a una revista de pop.

'One step beyond' és, per tant, una adaptació d'una composició primitiva del jamaicà Prince Buster de la qual Madness es va apoderar, amb permís, per causar un renaixement del vell ska arribat del Carib. Ho va aconseguir combinant una melodia divertida, més accelerada, ballable, amb tocs de pop de cabaret i de garatge. Havia nascut el so que la pròpia banda va denominar “nutty sound”.

Si us fixeu en el vídeo de "One Step Beyond" amb el qual vam començar aquesta entrada, la cançó no comença fins passat mig minut, en què es pot veure als integrants de Madness fent el tonto, després comença un breu monòleg incitant a ballar pres de "Scorcher", una altra melodia de Prince Buster, a càrrec del membre convidat Chas Smash, que no va formar part de la banda fins el 1980).

Sens dubte va constituir un cop de pilota rotund i des de llavors, més de tres dècades després, és la cançó franquícia de la banda gràcies al seu ritme ballable i enganxós que tracta de reflectir un estil de vida, el convenciment que el món va poder ballar fins a la bogeria sense defallir.