El geni de Mike Oldfiel, qui amb només 17 anys va compondré el mític Tubular Bells, se li poden atribuïr infinitat d'èxits. De fet la seva producció ha estat plagada de “trumfos” musicals, però d’entre totes avui ens volem fixar en la que potser és, sens dubte, una de les seves creacions més populars: Moonlight Shadow.

Segons paraules del seu autor: Es van ajuntar tots els músics i van improvisar al seu estudi de Denham, donant com a resultat tot un seguit de pistes d'acompanyament. Un matí va gargotejar alguns acords que tenia al cap i els va dir als altres: "Tocarem en aquest tempo". Va encendre el magnetòfon i va continuar en marxa durant quatre o cinc minuts, mentre tocaven.

Tot i que la pista sonava bé, el propi Oldfield no estava segur de si es convertiria en un tema instrumental o en una cançó. No sabia què fer amb ella, així que va convidar a diverses persones perquè aportessin algunes idees. Una d'elles va ser una estrella molt popular del punk del moment, Hazle O'Connor, que va escriure una versió completa sobre aquella pista, però que no va funcionar.

Va treballar durament en aquella pista durant 3 mesos, intentant que sorgís la màgia fins que un dia va decidir concertar una cita amb una cantant que era la parella d'un 'roadie' de teclats de la seva banda: Maggie Reilly. Mike sabia que tenia una bona veu perquè havia fet alguns cors en algunes de les seves gires.

Aquella nit es va asseure amb una ampolla de vi i el seu diccionari de rimes i va començar a escriure automàticament tot el que li passava pel cap. Oldfield es va fixar en la lluna d’aquella nit i en les ombres que projectava damunt el camp. A més a més es va inspirar en el film de Tony Curtis sobre el mag Harry Houdini, una història sobre els esperits, de com havia intentat contactar amb un d'ells. Llavors entre estrofa i estrofa va aparèixer “metafòricament” una pistola i un assassinat a mitjanit, el que va acabar donant-li un aire tràgic a lo West Side Story. Aquest element va ser el que, posteriorment, alguns van interpretar com a una referència a l'assassinat de John Lennon ja que el mateix Oldfield havia arribat a Nova York la nit en què va ser tirotejat i segons ell mateix “probablement aquella tragèdia va calar en el meu subconscient”.

En tot cas molts van entendre la cançó com un homenatge a l'ex-beatle, sobretot si escoltem la primera estrofa, on un home és assassinat de nit a trets amb la seva dona; però, en la segona estrofa es fa evident que pot tractar sobre Houdini. En tot cas, ens explica una història tràgica on l'amor d'una parella es trunca de forma inesperada per la mort de l'home, i encara que ella vol seguir estant amb ell, no pot.

Maggie va arribar la tarda següent i van començar a treballar-hi. Cal dir que el compositor la va apretar de valent. Ella no cantava de forma natural com Oldfield volia que ho fes. Cantava com una cantant de soul i a ell, en canvi li agradava més sobri, amb un estil folk purament anglès però amb una secció de ritme molt fort per darrere. Van estar una bona estona tractant d'aconseguir aquest so que ell volia. Van haver de provar cada paraula gairebé síl•laba a síl•laba. Tocaven una i altra vegada, cantant ella cada fragment fins que va agafar la idea. Llavors ho va cantar tot d'una tirada. Finalment Maggie estava cantant tan silenciosament que estava gairebé xiuxiuejant, a tocar del micròfon i amb molta compressió per compensar-ho.

El 26 de maig de 1983 arribava l’Lp Crises, que contenia un tema llarg del mateix nom que el disc, ocupant la cara A i 5 cançons a la cara B, entre elles Moonlight shadow, amb el format pop clàssic: poc més de tres minuts i amb una tornada fàcilment recordable. Va sortir com a single poc abans de l'Lp, el 5 de maig de 1983 en format de 7 polzades; i amb ell també una versió estesa, en 12 polzades amb un vers extra i algun altre canvi, com el mateix inici, i que també apareix en el Platinum Collection. En les llistes d'èxits va ser número 1 a mig Europa, sent "només" número 4 en el Regne Unit.