Aquesta d’avui és la història de dos germans que no se suportaven, que es portaven “a matar”, però que tot i això van aconseguir que la seva banda, els Oasis es consolidés com a banda referent del moviment britpop dels 90; i ho van fer, sobretot gràcies al seu tema insígnia: Wonderwall.

"Wonderwall" va formar part del disc "[What’s the Story] Morning Glory", de 1995. Els germans Gallagher van aconseguir el cim amb aquesta cançó que es va convertir posteriorment en un clàssic dels 90. Era l'època en què tot i haver tingut ja diverses topades, encara tenien una relativa bona relació. La seva història inclou un romanç, reggae i fins-hi-tot la figura de George Harrison. Parlant del Beatle, Noel, compositor i guitarrista de la banda, sempre s’havia declarat fan d’ells i una font d'inspiració. "Per a mi, The Beatles són el principi i final de tot. On tot comença i acaba".

La cançó va ser gravada a Gal•les en els Rockfield Studios al costat dels altres 12 temes que conformen el segon àlbum del grup. A l'estudi de gravació va ser una bateria acústica i una línia de baix escrita pel mateix Noel Gallagher el principi d'aquesta creació. Noel li va dir a Liam, que si bé era el vocalista, hauria de triar si volia ser la veu principal a "Wonderwall" o a "Do not look back an anger". Liam va escollir a contracor la primera. Quan Liam va sentir-la va dir-li al seu germà que no volia cantar allò perquè era reggae. Noel va insistir que no era un tema reggae, que quan l'acabés seria bateria, baix i guitarra. Fidel al seu estil, el menor dels Gallagher va sortir de la seva habitació renegant.

Tornant a l’estudi de gravació, i a tall de curiositat, cal dir que el característic so de violoncel que sentim a la cançó, no és un violoncel sinó un Mellotron, un teclat dels anys 60 que reproduïa sons d'orquestra. De fet va ser fruït de la casualitat, els germans Gallagher li estaven mostrant a Paul Arthur (guitarrista de la banda) on eren les notes que havia de tocar i van utilitzar aquest teclat per mostrar-les-hi. Els va agradar tant com sonava que van decidir afegir-les per a la cançó.

La lletra de Wonderwall parla de Noel i la seva llavors parella, Meg Matthews que es trobava sense feina i, per més inri, sense sort a la vida. La lletra insistia en el mantra: “ Anima't i tracta de lluitar". No obstant això, posteriorment va dir en una entrevista que el tema tractava d'un amic imaginari que vindrà a salvar-lo. Els Oasis mai es van caracteritzar per la seva seriositat Si bé el 1996 el músic havia afirmat que la va escriure pensant en la seva parella de llavors, el 2002 Noel va desmentir això a la BBC assegurant que el "van treure de context". En fi, que cadascú la interpreti com li plagui.

Durant molt temps aquesta cançó no es va dir 'Wonderwall', es deia alguna cosa així com 'Wishing Stone'. Però aquí va ser on va aparèixer la figura de l’ex-Beatle George Harrison, que havia publicat el 1968 un LP titulat “Wonderwall Music” i que era la banda sonora d’un film titulat Wonderwall. No sabem perquè finalment va copiar el nom, però segons ell, sonava bé i amb això en va tenir més que suficient.

La cançó es va mantenir en el Top 100 per 84 setmanes en els rànquings del Regne Unit. "Encara no puc creure la quantitat de discos que va vendre. Va ser increïble. Em vaig fer milionari quatre vegades en una setmana ", va dir Noel. Si bé és una de les cançons més estimades pels fanàtics i no tan fanàtics d'Oasis, amb el pas el temps aquesta es va guanyar l’odi de Liam. El cantant va afirmar a la MTV britànica que "No la podia suportar, i que cada vegada que l'havia de cantar es volia penjar”. Però segur que tanta “tirria” no li té, perquè Liam inclou una versió acústica de "Wonderwall" en les seves gires en solitari.