Ray Charles va popularitzar el 1960 la cançó “Geòrgia on My Mind”. En aquell moment la gran majoria d’americans pensava que la lletra es referia a l’estat meridional del seu país, però no era així. Tanmateix l'estat de Geòrgia va acabar adoptant la cançó com el seu himne.

“Geòrgia on My Mind” va ser escrita el 1930 per Hoagy Carmichael (responsable de la música) i Stuart Gorrell (autor de la lletra). La cançó era en realitat un homenatge a la germana de Carmichael, que es deia Geòrgia. El resultat va ser una lletra ambigua que pot considerar-se, tant un lament per la pèrdua d'una dona estimada anomenada Geòrgia com una balada nostàlgica sobre l'estat del sud. Carmichael va publicar en la seva autobiografia que va ser el saxofonista Frankie Trumbauer qui li va suggerir que escrivís una cançó anomenada “Geòrgia” perquè mai ningú havia perdut res escrivint sobre el Sud.

Abans que Charles la convertís en el que és avui en dia, molts altres artistes la van versionar. Intèrprets de la talla de Louis Armstrong, Dean Martin, Glenn Miller, Ella Fitzgerald, James Brown, Billie Holiday o Jerry Lee Lewis, també se la van fer seva però amb menys impacte que la del “pianista cec”.

De ben petit, als 7 anys d’edat, el que es convertiria en un dels pares del soul va perdre la visió. La seva mare li va inculcar que havia de valer-se per si mateix. Va ser aleshores quan un dia va quedar fascinat escoltant un piano en mans d'un vell solitari i això el va animar a prendre classes de música per a cecs a Florida. Als 15 anys, el jove Ray va quedar orfe, i fou aleshores quan va haver d’enfrontar-se al món començant per baix, als barris pobres, i amb l'únic mitjà que tenia en aquell moment, el piano. En plena segregació racial i en una època molt dura, el petit Ray Charles es va haver de guanyar el sustent essent cec i negre.

Amb el temps el seu prestigi va anar creixent fins al punt de guanyar-se a pols el sobrenom de “pare del soul”, tot i que molts el coneixien com “el geni". Charles va innovar i barrejar l’escència de la música gòspel que sortia de les esglésies amb el rythm'n'blues.

L'enregistrament de Ray Charles el 1960, en el seu àlbum “The Genius Hits the Road”, va aconseguir ser un èxit, i va arribar al número 1 durant una setmana al novembre de 1960 en el Billboard 100 Hot. "Geòrgia on My Mind" no seria el que actualment representa sense la versió de Ray Charles, que va aconseguir esprémer i comunicar com cap altre intèrpret el caràcter nostàlgic a manera de lament malenconiós de la composició, clarament marcat per la influència del blues i els espirituals.

Però perquè l’estat de Georgia l’acabés adoptant com a himne, van haver d’ocórrer uns malaurats incidents. El 1961, el pianista tenia previst oferir un recital al Bell Auditorium d’Augusta, una important ciutat d’aquest estat. Durant la seva gira ja s’havien produït algunes manifestacions contra la segregació racial; manifestacions amb les que Charles simpatitzava i a les que no podia donar-li l’esquena. Va ser aleshores que, per mostrar el seu suport als manifestants, Ray Charles va cancel•lar el concert. L’administració del moment no s’ho va prendre gaire bé, de manera que, a manera de represàlia, va vetar al pianista a actuar a tot l’estat de manera indefinida.

Afortunadament els temps van canviar com deia Dylan, i el 7 de març de 1979, com a símbol mutu de reconciliació amb Ray Charles, l'estat de Geòrgia va demanar-li disculpes i va adoptar “Georgia on my mind” com la cançó oficial.