A finals dels 80, la banda liderada pel vocalista Michael Stipe havia generat soroll en alguns sectors dels Estats Units. Amb sis discos en els seus registres, entre ells Murmur, Reckoning o Fables of the Reconstruction, les seves cançons encara es movien per circuits alternatius i cassets d'universitaris. Però el destí d'aquesta banda de Geòrgia canviaria després de l'inici de la nova dècada. El segon track del disc Out of Time: Loosing my religión, va transformar la banda nord-americana REM d'un grup underground a una de les bandes més populars de la dècada dels 90.

Des de la seva formació el 1980 a Athens, R.E.M. es va guanyar una gran fama en els circuits alternatius i en les ràdios universitàries gràcies a discos com el seu debut Murmur (1983), Lifes Rich Pageant (1986) i Green (1988). Però tot i ser una banda amb gran popularitat en determinats sectors d'Estats Units, el públic massiu se'ls resistia tant allà com a la resta de món.

"Losing my religion" va ser llançada el 19 de febrer de 1991. El nom, fa referència a una frase camperola utilitzada per expressar quan un està a punt de perdre la paciència. Si bé la composició neix d'una mandolina pertanyent a Peter Buck, la lletra d’Stipe evoca un amor no correspost, sent en paraules de l'intèrpret una cançó que pot representar a qualsevol que pateixi per amor.

Encara que està acreditada als quatre membres del grup, Losing my Religion va néixer a través de les mans de Buck, qui es trobava a casa practicant amb el seu nou instrument, la mandolina, mentre veia la televisió. D'aquestes improvitzacions va sorgir l'espurna que acabaria catapultant a R.E.M. a un inesperat nivell de popularitat.

Les sessions d'enregistrament van començar al setembre de 1990 al Bearsville Studio A de Woodstock (Nova York), amb la banda totalment inspirada i endollada per aixecar des del ostinato de mandolina una de les cançons més populars de la dècada dels noranta. Michael Stipe va gravar la veu en una única presa, la qual cosa serveix de mostra per constatar el gran estat creatiu del grup.

Posteriorment, la instrumentació de corda orquestral, arranjada per Mark Bingham, va ser afegida per membres de l'Orquestra Simfònica d'Atlanta en els Soundscape Studios d’aquesta ciutat, a l'octubre de 1990. Es posava així la cirereta a una cançó en realitat senzilla però absolutament enganxosa gràcies a la seva melodia i a la seva enganxosa tornada.

Una de les claus de l'èxit d'aquest single va ser el videoclip promocional, sent essencial en la difusió d'aquest clàssic en èpoques en que la MTV era el mitjà per atrapar els fanàtics. El vocalista, lector empedreït de l'obra de Gabriel García Márquez, va inspirar l'adaptació de la cançó en el conte "Un senyor molt vell amb unes ales enormes", satiritzant el concepte occidental dels àngels. És més, aquesta producció dirigida per Tarsem Singh destaca per les seves imatges de sants o deïtats hindús, transmetent un ambient opac i oníric.

El guitarrista de la banda, Peter Buck va arribar a dir: - "La nostra carrera pot dividir-se en dues parts, abans de Losing My Religion i després d'ella". Losing my religion va canviar el destí de grup, transformant-se en la cançó més popular en la seva història, arribant a posicionar-se en la quarta posició dels Billboard Hot 100.