El duo format per Sam & Dave va començar donant tombs fins que es van associar amb Atlantic Records i Stax. Al costat dels millors músics, compositors i productors van aconseguir donar forma a temes imprescindibles de la música negra, entre els quals van destacar 'Hold on I'm coming ', un clàssic del soul l'origen del qual es troba en un lavabo.

Una nit de l'any 1961, a l'escenari del club King of Hearts de Miami, es va forjar una aliança. Sam Moore i Dave Prater havien fet, per separat, els seus primers passos en la música gospel, però des del moment que es van conèixer, la música soul incorporaria una

parella explosiva. El primer contracte que Sam & Dave van signar va ser amb Marlin Records després que el productor Steve Alaimo els veiés actuar per primera vegada. Després d'un parell de singles, Sam & Dave van entrar a la discogràfica Roulette Records, encara que les seves cançons llançades en aquests segells van passar desapercebudes.

La història va canviar per al duo el 1964 amb l'entrada en escena de Jerry Wexler, el propietari d'Atlantic Records, que va reconèixer el filó que tenia davant al moment. A continuació, la parella artística va passar a formar part de Stax, segell distribuït per Atlantic, on el talent interpretatiu de Moore i Prater es va veure recolzat per un equip de músics excel•lent: Booker T & the MGs, amb Booker T. Jones als teclats, Steve Crooper a la guitarra, Donald "Duck" Dunn al baix i AlJackson Jr. a la bateria, i finalment The Mar-Keys Horns encarregant-se de la vibrant i característica secció de vents que identificarien el so Stax. De la composició dels clàssics que interpretarien Sam & Dave se’n van encarregar el tàndem format per Isaac Hayes i Dave Porter. Hayes i Porter van signar i van produir els temes més representatius del duo. 'You do not know like I know' (1966) va ser una de les primeres cançons de Hayes i Porter que va tenir èxit. El següent tema va sorgir de forma

espontània.

El 1966, Isaac Hayes i Dave Porter estaven reunits a l'estudi de Stax buscant una nova cançó. Porter es va aixecar i es va absentar un moment, ja que necessitava anar al servei. Davant la tardança, Hayes es va quedar estranyat i va acudir al bany per assegurar-se que el seu company estava bé: "ell li va preguntar on era' i seu company va respondre 'Espera, ja surto'. I va sortir la cançó. En tan sols deu minuts, els dos músics ja tenien escrita 'Hold on, I'm coming' ( 'Espera, ja vaig '). Tot i ser un duo, en aquesta cançó era Sam Moore qui portava la veu cantant, mentre que Dave Prater s'encarregava dels versos secundaris. La decisió la van prendre Hayes i Porter, al considerar la veu de Sam molt més profunda que la de Dave.

'Hold on, I'm coming' es va convertir en el primer single de Sam & Dave que va entrar al

Top 40 i es va incloure en el seu primer àlbum per Stax i Atlantic, titulat de la mateixa manera i publicat el 1966. Com que el títol va donar lloc a malentesos en les emissores de ràdio d'Estats Units per considerar-lo massa suggerent, el propietari de Stax, Jim Stewart va decidir fer una nova edició i un enregistrament ràpid amb el títol 'Hold on, I'm comin’'' per al mercat nord-americà. Amb motiu de l'èxit de Sam & Dave, la discogràfica Roulette va reeditar els anteriors treballs del duo.

?

Les actuacions en directe de Sam & Dave eren d'allò més intenses dins del món del soul i van servir per inspirar les coreografies dels Blues Brothers en el revival que Dan Aykroyd i John Belushi van fer a finals dels 70 per recuperar la música negra. Entre els següents èxits de Sam & Dave va destacar 'Soul man', que va tenir un origen menys trivial mentre veia a la televisió les revoltes a Detroit. Es deia que si posaves la paraula 'Soul' sobre la porta del teu establiment comercial, no t'ho cremaven", va confessar Isaac Hayes. "Llavors, la paraula 'Soul' era emocionant per als afroamericans i tenia un efecte d'unitat, es deia amb molt d'orgull. Així que van pensar: 'Per què no escriure una cançó titulada 'Soul man'? I l'únic que van fer va ser escriure sobre experiències personals, perquè tots els afroamericans del país en aquell moment tenien experiències semblants. Però es van adonar que, a més de ser una experiència afroamericana, era una experiència humana, pel que ambdues es van creuar i es va fer molt comercials".

Tant 'Soul man' com 'Hold on, I'm coming' es van convertir en temes imprescindibles de la música soul i clàssics per a Sam & Dave, però el pes de la fama va acabar destrossant al duo. Durant la seva carrera com a parella artística, gairebé van passar tretze anys sense dirigir-se la paraula. Sam tirava la culpa a l'addicció a les drogues de Dave i Dave acusava Sam de voler tenir més protagonisme. El 1981, l'aliança d'aquests dos soulmen es va trencar.