Si "If I had a hammer" cantada per Peter, Paul and Mary es va convertir en l'himne de la població negra després de la Marxa pels Drets Civils de Washington el 1963, "San Francisco" interpretada per Scott MacKenzie va ser l'himne i icona per excel•lència del moviment hippie després del primer Festival Pop de Monterrey el 1967. La seva història és si més no una mica rocambolesca.

La moda ye-ye dels anys 60 no havia durat gaire, el seu declivi va començar el 1967 amb l'arribada de la moda hippie de San Francisco, que va introduir no només una nova estètica, sinó també una ideologia molt més contestatària i inconformista. Aquest moviment, menys majoritari, és molt probable que no hagués pogut obrir-se camí sense la ruptura propiciada pels mateixos joves ye-ye. Eren els anys de la guerra del Vietnam i la gent estava cansada de tant sentir paraules com armes i mort. Els hippies ho expressaven amb un dels seus lemes preferits: "Peace and Love" ( "Pau i Amor"), tòpic escurçat de la frase: "Pau, amor, sexe, drogues i, si vols, també rock and roll", que amb la revolució sexual i el consum de drogues buscaven una forma de rebel•lar-se contra el sistema, acompanyat en ocasions per la pràctica de la meditació, marxes per la pau i activitats ecologistes, espirituals o religioses.

Per entendre la importància de , "San Francisco" hem de situar-la en un determinat context històric i geogràfic, concretament a una petita ciutat propera a San Francisco, on estava a punt de celebrar-se un festival de música pop el que estaven confirmades grans figures com The Mamas & The Papas, Simon & Garfunkel, Grateful Dead, Canned Heat, Jefferson Airplane, Janis Joplin, The Animals, The Who, Otis Redding, Jimi Hendrix, The Byrds, i molts altres. S'esperava el desplaçament de centenars de milers de hippies de tot el país i les autoritats estaven molt preocupades pel que se'ls venia a sobre. Tement per la seguretat i incomoditat dels seus ciutadans, van demanar a John Phillips, membre de The Mamas & The Papas i un dels organitzadors de l'esdeveniment, a prendre les mesures pertinents.

Preocupat perquè s'estaven desbordant totes les previsions, Phillips va tenir una gran idea com a músic i compositor: publicitar el festival amb una cançó que cridés a la pau i a l'harmonia entre tots els assistents. Dit i fet, en molt poc temps la tenia acabada. La seva idea era que els seus companys hippies es dirigissin en principi a la cosmopolita i propera San Francisco, més acostumada i amb més tradició d'albergar aquest tipus d'esdeveniments, i que només s'apropessin a Monterrey per assistir als concerts. A les autoritats els va semblar bé la idea, i el van pressionar per gravar i llançar la cançó immediatament.

Però encara faltava el més important: la veu. Faltava per decidir qui la cantaria ja que Philips estava en aquells moments massa ocupat amb la part organitzativa del festival i no es podia comprometre. Va ser aleshores quan va demanar-li al seu amic Scott McKenzie amb qui ja havia compartit projecte amb el trio folk The Journeymen que fos ell qui posés veu a la seva lletra. La seva imatge, sempre descalç i amb flors als cabells, identificatius de la moda hippie, li donaven el toc perfecte per interpretar "San Francisco". Dit i fet! Van assajar tota una tarda, i van gravar l'endemà, posant-se el disc a la veda en només 4 dies.

Així es va convertir "San Francisco" en la cançó promotora del Festival Pop de Monterrey de 1967, primer gran festival a l'aire lliure de la història del rock, al què van acudir més de 200.000 persones procedents de moltes parts d'Estats Units, Canadà, Regne Unit i Europa Occidental, fins i tot de llocs tan allunyats com Nova Zelanda o Austràlia.

Va ser un èxit rotund, aconseguint entrar al top ten de la majoria de les llistes de tot el món. Després del seu llançament en el "Summer of Love" ( "Estiu de l'Amor"), nom amb què també es coneix a el festival i concentració de Monterrey, es converteix en l'himne de la comunitat hippie, i en la seva primera edició de 1967 aconsegueix reunir a l'àrea de San Francisco a milers de persones celebrant el naixement d'una nova contracultura.