Quan molts de nosaltres escoltem “I got you babe”, la famosa cançó de Cher i Sonny Bono, a molts ens venen al cap les flors als cabells, el "fes l'amor i no la guerra", l'ambient hippy i les llargues cabelleres. És més, en la mateixa cançó es fa un esment al cabell llarg tan de moda a 1965, any de publicació d'aquesta cançó. No obstant això, no hi havia en el seu missatge cap al•lusió clara a l'antibel•licisme. Simplement pertany a l'imaginari col•lectiu de l'època, que destil•lava contracultura i pacifisme pels quatre costats.

Sonny Bono no hauria pogut estar més allunyat dels ideals als que fèiem referència abans, ja que ell mateix fou diputat republicà al Congrés dels Estats Units en l'última etapa de la seva vida. Malgrat que li pesés, molts el consideraven una icona del hippisme dels seixanta a l'altre costat de l'Atlàntic.

Salvatore Bono, que així es deia, era company de batalla del controvertit productor musical Phil Spector, que, independentment del seu historial (recordem que avui en dia compleix condemna per homicidi), va ser un mestre de la producció musical. Bono va començar a ser conegut després del llançament de “Needles and pins”, escrita per ell i interpretada per The Searchers. Un any abans de l'aparició de “I got you babe”, es va casar amb Cher, que en aquells dies treballava com a corista per Spector i van formar el duo "Sonny i Cher".

Ella tenia 19 anys; ell, 30. Sonny & Cher es van consolidar com estrelles de fama mundial el 1965 amb 'I Got You Babe', un himne escrit per ell per celebrar l'amor pur i innocent entre dos joves. Aquest tipus d'amor que comparteixen els que només es tenen a si mateixos.

Però innocents, innocents... cap d'ells ho era en excés. Sonny ja carregava amb un matrimoni, una paternitat i un divorci a l'esquena. Coneixia el pati de darrere del món de la música gràcies a les seves col•laboracions Spector. Ella, Cher, es va enamorar només de veure'l i es va posar pesada fins que ell la va admetre a casa seva, en la seva vida i en el seu treball. Però va resultar que la noia sabia cantar, i molt bé. La fama que van obtenir, la seva conversió en actors televisius i les seves airejades desavinences durant dècades els van convertir en una de les parelles més cèlebres de la història de la música.

El 1965, Salvatore havia compost i escrit la lletra d'aquesta cançó que va decidir interpretar ell mateix amb la seva dona. La va compondre de matinada al soterrani de casa seva, i malgrat l’acaramelamenta de la cançó, s’ha de dir que en un principi a Cher no li agradava gaire. Més aviat li tenia cert despreci. De fet, quan aquell dia es va despertar i el seu marit li va mostrar la composició se’n va tornar al llit.

Un cop convençuda Cher, el procés de gravació va comptar amb el famós bateria de sessió Hal Blaine, membre de la cèlebre Wrecking Crew proporcionant suport instrumental. El resultat va ser un milió de discos venuts als Estats units en poques setmanes, i més d'1,2 milions al Regne Unit. Ella tenia molt estil i una veu que moltes vegades sonava més greu que la del seu marit.

“I got you babe” va suposar el debut del duo. Una cançó a la qual és fàcil posar l'etiqueta de "pop barroc" o folk. Actualment ocupa el número 444 en la llista de les “500 millors cançons de la història” segons la revista Rolling Stone. Al llarg dels anys han estat desenes els artistes que la han versionat: Manfred Mann, Etta James, Claude François, David Bowie, The Ramones o UB40, per només esmentar als més coneguts. Un tema intemporal.