“Back for good” va ser el debut de Take That all nº 1 de moltes llistes a tot el món. Aquesta banda británica, una de les “boybands” més importants de la història, va generar amb aquesta cançó un fenomen fan sense precedents.

La banda es va formar a Manchester el 1989 amb Gary Barlow actuant com a frontman, Howard Donald, Mark Owen, Jason Orange i Robbie Williams. L’àlbum que contenia “Back for good” era el tercer d'estudi, titulat Nobody else, que es va publicar 8 de maig de 1995. Es convertiria en l'últim àlbum de la banda abans de la seva dissolució el 1996. Igualment, va ser l'últim en què va participar Robbie Williams abans d’emprendre la seva carrera en solitari que, tot sigui dit de passada, no li ha anat gens malament.

Cal mencionar “Back for good” es va donar a conèixer abans de la publicació del disc durant els BRIT Awards de 1995, i fou tal l’impacte de la cançó que immediatament es va produir una demanda del tema fins al punt que el segell discogràfic es va veure forçat a avançar la data de llançament, posant-lo a disposició dels mitjans de comunicació sis setmanes abans del que estava previst. Va ser un fet sense precedents. Va ser llançat el 9 de gener de 1995 i debutant en el número u dels UK singles chart, venent 300.000 còpies en la seva primera setmana. Es va mantenir en el número u durant quatre setmanes i, finalment, va vendre 965.000 còpies. La cançó va ser el 4t senzill més venut de 1995 al Regne Unit.

Gary Barlow, que a més a més de l’ànima del quintet era autor de la majoria dels temes, va escriure la cançó en 15 minuts i anys després, va donar el manuscrit original escrit amb un bolígraf de tinta negra en un foli encapçalat amb el seu nom, a l’associació contra el càncer infantil Teenage Cancer Trust. Quan 'Bonhams' va treure a subhasta el manuscrit, va incloure una nota d'agraïment del propi compositor: "Moltes gràcies per licitar per la meva lletra. Estic escrivint això per confirmar que és un text escrit per mi! Espero que ho gaudiu". La lletra va ser venuda per 1.200 lliures (1.370 €).

Com a anècdota, quan el jove quintet va visitar Espanya i en concret els 40 Principals les fans van prendre literalment a l'assalt els estudis. El problema de seguretat va ser complex fins al punt de trobar-se, en plena entrevista, amb noies saltant a l'estudi després de grimpar per la façana fins a la vuitena planta. El llavors director dels 40, Luis Merino, al costat del què ara és Cap d'Emissions, Alberto Ruano, van tenir la genial idea de despenjar un micròfon des del balcó per poder interactuar amb les adolescents que portaven ràdios. Es va establir llavors un irrepetible diàleg entre les salutacions del grup a l'estudi i els crits dels seus fans al carrer.

Desgraciadament “Back for good” no va ser només l’inici d’un mite de la música coral, sinó també el final de la banda, això sí, amb un colofó digne. Al juliol de 1995, quan Robbie Williams es va afartar de les cançons nyonyes de Gary Barlow, enmig d'una crisi d'abús de drogues i amb el consell de George Michael perquè abandonés el grup. Robbie Williams, en realitat, ja tenia un contracte amb EMI, que va ser la companyia que li va pagar 200.000 lliures esterlines al mànager de Take That per la llibertat de Robbie. Gary Barlow també tenia plans pel seu propi compte, i estava segur del seu èxit ja que al cap i a la fi era el compositor dels èxits de la «boyband», i l'autor del formidable 'Back for good'. Per desgràcia seva, després de dos àlbums, es va adonar que no tenia res a fer.

El vídeo de “Back for good” és relativament simple, però amb el temps s'ha tornat icònic. Està gravat en blanc i negre i mostra a la banda caminant i ballant sota la pluja. Els cotxes que es veuen són un Chevrolet Impala de 1958 i un Mercury Custom de 1951. Es va rodar en els Pinewood Studios de Londres. A causa del temps que van estar de rodatge a la intempèrie, amb fred i sota la pluja, diversos membres de la banda van emmalaltir després amb grip. El vídeo, que suma més de 43 milions de visualitzacions, ha influït en les interpretacions en directe de la cançó i en la seva posada en escena, el grup utilitzava sovint pluja artificial quan la canta.