Va ser a l'octubre de 1966 quan es va donar a conèixer una de les grans melodies de la història de la música pop, en les veus d'un quintet californià que associava el seu repertori a la pràctica esportiva de surf. Es tracta de "Good vibrations", dels Beach Boys, un tema que va costar sang suor i sobretot llàgrimes al pobre Brian Wilson.

Quan van llançar "Good vibrations", els Beach Boys eren les banda més popular dels Estats Units. Formada cinc anys abans, el 1961 a la ciutat de Hawthorne. Eren tres germans (Brian, Carl i Dennis Wilson), al costat d'un cosí (Mike Love) i un amic (Al Jardine). Més endavant, l'ànima de el grup, Brian, seria reemplaçat per Bruce Johnston, en l'època en què es va convertir en un individu irascible, a mercè de les drogues.

Però, anem amb els anys de glòria dels Beach Boys, a mitjans dels 60, una dècada considerada com la més brillant, musicalment, del passat segle. El rock, que tanta importància va tenir en el decenni anterior entre la joventut, travessava una època inestable pels canvis constants de la societat i els esdeveniments sociopolítics. La guerra del Vietnam va implicar, entre altres coses, una protesta generalitzada entre la població nord-americana. Els joves manifestaven iradament la seva oposició al conflicte i van acabar abraçant el pacifisme reunint-se en comunes a San Francisco, proclamant l'amor lliure, embolicats entre núvols i somnis sota els efectes de les drogues psicodèliques. "Fes l'amor i no la guerra", deien a l'uníson. Aquest moviment va donar pas a un procés creatiu de cançons inspirades en tals sentiments i proclames.

Conscients d'aquesta problemàtica bèl•lica i la resposta de gran part de les noves generacions, els Beach Boys es van afanyar a compondre un repertori afí a aquests ideals i que posteriorment serviria d’influència per a bandes com Queen, Abba, Ramones o Elton John , que van beure en les fonts del quintet nord-americà. Els Beach Boys van rivalitzar en popularitat amb els Beatles, desenvolupant un gènere denominat surf rock i també pop psicodèlic.

El 17 de febrer de 1966 Brian Wilson (líder de la banda per mèrits propis i un autèntic geni musical) es va passar hores i hores tancat als estudis Gold Star, a Los Angeles, davant una taula de mescles, entossudit a improvisar uns arranjaments per a la nova composició que havia imaginat. En principi s'havia d’incloure en un àlbum titulat Pet Sounds. La manera de treballar del conjunt es podria considerar un xic “mercenària”, ja que les gravacions les duien a terme músics d'estudi professionals. Sobre la pista musical, després arribaven en aquest cas els Beach Boys i col•locaven les seves harmonioses veus. És a dir, que de “Good Vibrations l’únic que realment és dels Beach Boys, són les veus.

D’altra banda, apretaven a Brian Wilson per acabar l'esmentat elapé, però aquest va arribar a la conclusió que sortiria al mercat, però no amb aquesta melodia que li rondava pel cap insistentment. I així va ser com "Good vibrations" es va veure exclosa de Pet Sounds. Wilson se’n va sortir amb la seva, però li va costar moltes setmanes de treball, enganxant aquí i allà fragments d'aquesta peça que el portava pel carrer de l'amargor, afegint-li notes de rhythm and blues, buscant originals harmonies, fins enregistrar-la en una cinta analògica de vuit pistes. A la qual, anecdòticament, va titular en principi "Untitled" (Sense nom). El títol de "Good vibrations" es deu a que Brian Wilson havia basat la melodia en la manera en què els gossos capten les vibracions que desprenem els éssers humans.

El talent de Brian Wilson era evident, però la seva tossuderia, el llarg temps que va invertir en rematar la seva cançó va suposar als productors del disc una elevada inversió per al que llavors costava un àlbum sencer, i estem parlant només d’una sola peça: cinquanta mil dòlars, una xifra desorbitada per aquella època. Amb raó es diu que "Good vibrations" va resultar ser la cançó més cara de la història. Afortunadament per la banda, la despesa va valdre la pena, perquè la crítica va ser entusiasta i a dia d'avui es considera a "Good vibrations" com una de les millors cançons de tots els temps.

El 2015 es va estrenar una pel•lícula titulada Love & Mercy que va destapar cert escàndol, relacionat amb la vida de Brian Wilson. En aquest docudrama es descobria que el pare d'aquesta família, un metge frustrat, havia explotat miserablement als seus fills, els ja citats Brian, Dennis i Carl. D'altra banda el caràcter del primogènit, massa enèrgic i abusant de la seva creativitat, causava en els seus dos germans menors una sensació de debilitat i depressió. Per acabar amb aquest tarannà autoritari de Brian, van contractar els serveis d’un metge, el doctor Eugene Landy, un terapeuta, que va començar a receptar-li fàrmacs que el van convertir gairebé en una desferra. Si no fos per la intervenció de l'esposa de Brian, Melinda Ledbetter, s'hagués convertit en un malalt crònic. Ja de per si en els seus anys d'addiccions a les drogues va ser apartat definitivament dels Beach Boys.

En el món de l'espectacle hi ha comunament llums i ombres i aquells nois ben pentinats, vestits esportivament amb elegants caçadores, que tan feliços van fer a la seva generació amb les seves cançons, resulta que amagaven un drama íntim familiar. Millor que els seguim recordant amb els seus "Good vibrations".