A “Turn! Turn! Turn!” se la podria considerar una cançó “sagrada”, i no és perquè fos un dels grans èxits de The Byrds, ni perquè es convertís en un exponent del Folk-Rock dels 60. Aquesta cançó és sagrada perquè pràcticament la totalitat de la lletra està treta de La Bíblia. Tret del "Turn! Turn! Turn! " i una estrofa al final que parla de la Pau, la resta de la lletra està calcada pràcticament de forma literal de l'Antic Testament, concretament del “Llibre de l'Eclesiastes”.
Els Byrds, eren tres joves que es guanyaven la vida capbussant-se en l'escena folk californiana per mitjà de tonades pastorals, tradició i balades campestres. Però els nois tenien les orelles ben despertes, i un bon dia, van anar a el cinema a veure el primer films dels Beatles: “A hard day’s night”. Allò va suposar una revelació per ells ja que en sortir del cinema van decidir ficar a la coctelera el so dels de Liverpool i macerar-lo amb el seu folk campestre. Van copiar els seus amplificadors, i fins i tot McGuinn es va fer amb una guitarra Rickenbacker de dotze cordes, molt semblant a la que li havia vist a George Harrison, guitarra que seria amb el temps la tarja de presentació dels Byrds.
Després de l'èxit internacional del seu àlbum debut i els èxits "Mr. Tambourine Man" i "All I Really Want to Do", The Byrds van entrar a Columbia Studios a Hollywood el 28 de juny 1965 i es van dedicar a gravar el seu següent àlbum. Inicialment, la banda havia triat per gravar la tercera versió de Bob Dylan, "It 's All Over Now, Baby Blue", com el seu següent single, però malgrat un parell d'intents de gravar la cançó al juny i agost de 1965, va ser finalment rebutjada. La banda va considerar breument l'emissió d'una versió de Dylan de "The Times They Are a Changin", però aquesta idea també va ser descartada. La cançó finalment seleccionada per la banda del seu tercer single va ser "Turn! Turn! Turn!”.
The Byrds, però, no van ser els autors originals de “Turn! Turn! Turn!”; el compositor, si és que en aquest cas se li pot dir així, és Pete Seeger, un músic de folk americà molt compromès amb els problemes socials i la lluita pels drets humans, tant és així que fins i tot va acabar a la presó per antiamericà. El cas és que Pete Seeger estava fins als nassos de que els seus productors rebutgessin les lletres de les seves cançons per ser massa "subversives" i va pensar que una manera de saltar-se aquella mena de “censura” seria fer una lletra basada en el llibre més sagrat del cristianisme, La Bíblia. I no només això, sino que va fer gala de la seva astúcia agafant un text del llibre sagrat, suposadament escrit pel rei Salomó, que té moltes interpretacions però que li venia com anell al dit per als anys que estava vivint, els 60. Una època convulsa , que arrossegava conflictes bèl•lics des de la Segona Guerra Mundial. El text en qüestió venia a dir alguna cosa així com "hi ha un moment per a cada cosa, tant per a lo bo, com per a les dolent", i Seeger va afegir: "doncs ja va sent hora que li toqui a la pau "i aquesta va ser la seva aportació a la lletra.
La idea de crear una versió pròpia per a The Byrds va sorgir a l'autobús de la banda durant la gira americana de 1964. La futura esposa de Roger McGuinn, Dolores, li va demanar que la cantés i aquest ho va fer en un estil més proper al rock que al folk tradicional. La idea va agradar a la resta de la banda i van pensar que d'allà podria sortir una bona senzill.
L'enregistrament de l'àlbum no va estar exempta de tensions, amb diversos membres de la banda que expressaven ressentiment cap a l'estreta relació de treball que començava a formar-se entre el cantant Roger McGuinn i el productor Terry Melcher. El guitarrista rítmic David Crosby va ser particularment eloqüent en la seva desaprovació, ja que sentia que McGuinn i Melcher (juntament amb el mànager de la banda Jim Dickson) estaven conspirant per mantenir les seves cançons fora de l'àlbum. La tensió també s'estava desenvolupant entre el compositor de la banda, Gene Clark, i la resta dels Byrds, a causa del major nivell d'ingressos que Clark estava rebent de les seves composicions. Al final, aquest ressentiment seria un factor que contribuiria a la sortida de Clark de la banda a principis de 1966. La sessió d'enregistrament va durar una setmana i es van necessitar 78 preses per completar-la.
"Turn! Turn! Turn! (To Everything There Is a Season)" es va publicar com a senzill l'1 d'octubre de 1965, aconseguint l'èxit immediatament i arribant al número 1 de la llista nord americana Billboard Hot 100. L'èxit del tema va convertir a The Byrds en pioners del so folk-rock nord-americà i va suposar la consolidació del gènere com a tendència musical.