'Friday I'm in Love' és la 26ena cançó de The Cure, la banda de rock britànica formada el 1976. És una de les cançons de The Cure més conegudes de tots els temps, que va arribar al número 18 del Billboard Hot 100 als Estats Units i al número 6 del chart de senzills a Anglaterra. El senzill pertany a l'àlbum Wish i va ser publicat el 29 de maig de 1992.

La cançó es va convertir en tot un èxit però tot i això, en una ocasió, el vocalista de la banda Robert Smith va declarar a Musikexpress que a la gent que li agradava " Friday I'm In Love "no eren realment fanàtics de The Cure. Es queixava que no eren els que comprarien un disc de la banda. La cançó s'estava convertint en un èxit pop i va ser un fet que els va començar a molestar molt tant a ells com a la seva veritable audiència.

La història d’aquesta cançó es remunta a un divendres qualsevol, quan Smith estava manejant a casa seva amb la intenció d’agafar-se el cap de setmana lliure. Va ser aleshores quan va començar a pensar en la tornada de la cançó. Estava a 20 minuts de l'estudi, així que va dirigir-se cap allà i quan va arribar tots els membres de la banda encara hi eren.

Richard Branson, propietari i fundador de Virgin Group, havia instal•lat un estudi de gravació bastant avantguardista per a artistes d'aquella època a la seva mansió situada a Oxford, als afores de Londres. Per allà hi havia passat artistes de la talla de Van Morrison, Queen o Gene Simmons, entre d'altres. En paraules de Robert Smith, aquell espai que van triar per gravar una de les seves cançons més recordades, "No era el millor estudi, però tenia el millor ambient. Van començar a gravar-la aquell mateix divendres a la nit, així que des d'aquell dia en endavant la cançó es titulava simplement 'Friday' (divendres en anglès).

Quan Robert Smith va començar a elaborar la lletra, se li va ocórrer fer una cançó sobre els sentiments que tenim les persones quan som a l'escola o en una feina que no ens agrada. Aquest sentiment que ens sobrevé els divendres a la tarda quan arriba el cap de setmana i que tots esperem. Temps després, el propi cantant admetria que 'Friday, I'm in Love' és una simple cançó de pop sense més pretensions.

La cançó havia estat gravada en un temps més lent que la versió en la que va ser llançada; això va passar per un error en el procés de masteritzat que va fer que la cinta fos reproduïda a una velocitat una mica més ràpida. Pel que sembla, Smith estava jugant amb el potenciador de velocitat i es va oblidar d’apagar-lo.

Robert Smith estava diagnosticat de paranoia. Però l'exacerbació d'aquest problema es va manifestar quan va escriure ‘Friday I'm in Love’. Pel que sembla, no parava de donar voltes a la idea que una lletra tan superficial i facilista com aquella no hagués estat presa per algú anteriorment per crear un hit com aquell. Les seves paraules ho deien tot: "Dec haver plagiat aquestes paraules d’algun lloc, no puc haver arribat a això per mi mateix". Robert Smith va admetre que fer cançons tontes de pop, li resulta molt més difícil que qualsevol altra. El cantant diu que es va sotmetre a centenars de fulls de paper per poder obtenir les paraules d'aquesta cançó.

?

"Friday I'm In Love" va ser nominada per a un premi Grammy i va guanyar el premi al millor vídeo musical de MTV. El videoclip, els intèrprets anaven caracteritzats de treballs icònics, aquests que tan ens aburreixen i als quals es refereix la lletra. El vídeo realitzat era en sí un homenatge al cinema mut. Els telons vintage de fons que hi veiem són part d'aquest viatge per les arts visuals escèniques com el teatre i les expressions mudes.

Malgrat ser l’antitesi de tot el que ha representat The Cure al llarg de la seva carrera, el cert és que la resta de mortals (encara que sigui en contra dels desitjos de Robert Smith i companyia) agraïm una cançó que ens desperti l’alegria de viure dels divendres. Potser és una cançó “tonta”, “ximple” o “facilona”, però quan la sentim, és inevitable posar-se a saltar com feien ells al videoclip.