Mentre els Beatles cantaven que “tot el que necessites és amor”, Jim Morrisoni els Doors parlaven “d’encendre el meu foc”. El món estava canviant a la dècada dels 60 i es vivien diverses revolucions al món, tant socials com polítiques. Tot era foc el 1967, tot s'incendiava a causa de les reivindicacions que estava tenint el món i hi va haver una banda que al juliol d'aquell mateix any incinerava encara més l'estiu del “Flower Power”: The Doors amb “Light My Fire”.

El 67 serà recordat com un dels anys daurats per al rock, ja que Pink Floyd va treure “The Piper At The Gates Od Dawn”, The Who va llançar “The Who Sell Out”, els novaiorquesos de la Velvet Underground eren apadrinats per Andy Warhol i aconseguien treure el seu homònim acompanyats de Nico, entre d'altres discos que són obres d'art i d'inspiració per a la música. A Los Angeles, mentrestant, els Doors debutaven amb el seu LP homònim. La poesia influenciada pels poetes maleïts de França, la música rock i la teatralitat, és tot el que van necessitar els de Venice Beach per donar el cop de càtedra amb un disc en el qual destacaven hits tan potents com “Break On Trough”, “The Crystal Ship” o la lletania “The End”. No obstant això, cap d'ells seria tan important per als seus seguidors i les ràdios locals com va ser “Light My Fire”.

La banda va voler trobar el so perfecte per al senzill internant-se a l'estudi de gravació que tenia Ray Manzarek per començar l'odissea per elaborar una peça de llarga durada que els portaria a posicionar-se al número 1 de les cançons més escoltades dels EE. UU. La història diu que Jim Morrison era el de la lírica i els altres integrants eren els que el seguien en les seves improvisacions i màximes. No obstant això, no era suficient amb el que tenia el 'Rei llangardaix' que és com es coneixia al cantant en aquell moment. Faltaven cançons i necessitaven ser més punyents a l'hora de treballar en les lletres. Per a això requerien que tots els components de la banda comencessin a donar idees i és allà on la figura de Robbie Krieger, guitarrista de la banda, pren rellevància ja que en un dels seus adagis va escriure i va compondre gran part del que seria “Light my fire”.

Manzarek, que seria qui immortalitzaria l’òrgan que sonava en el tema, va declarar que "la idea que tenia Robbie era més folk del que va acabar sent la cançó i entrant en el cervell comunitari dels Doors, Desmore, el seu bateria, va dir 'posem-un ritme llatí'". Això només va ser un preludi, ja que tots van començar a donar-li vida a una de les grans cançons del segle XX. Krieger, va manifestar que l'estructura que li volien donar estava en una nebulosa, que no arribava només amb el que havia escrit i que és just en aquell moment quan Morrison - molt asertivamente- va argumentar el que ell pretenia afegir-hi a la idea del seu company. Jim va compondre la segona estrofa, la que parla de la pira funerària, però els seus companys de grup li van retreure que sempre havia de sortir la mort en les seves composicions. Ell va respondre que quedava perfecte, ja tenia una part lleugera on parlava de l'amor i després una que parlava de la mort.

Amb tot ja fet, “Light My Fire” va començar a sonar a les ràdios d'Estats Units on escalava ràpidament als primers llocs de les cançons més escoltades del període estival. No obstant això, tenia un petit problema perquè pogués comercialitzar-se encara més, i és que durava més de sis minuts. Per la seva banda, Dave Diamond, un discjòquei de Los Angeles, li va comentar a Manzarek que li demanaven molt la cançó, i que ell la podia posar perquè a la nit tenia un programa on podia posar versions llargues , però que la cançó havia de ser retallada per convertir-la en un single i tenir èxit. Fins i tot Krieger va comentar durant una entrevista que van estar fins a últim moment sense escoltar el que els deien els experts, al•legant que “era la seva cançó preferida i que no la podien tallar”, però al final ho van fer i a partir d'aquell moment no hi va haver qui la parés.

La popularitat es va disparar i els va portar a presentar-se a un dels escenaris més desitjats pels músics, The Ed Sullivan Show. Els angelins tenien la cançó més escoltada a la terra de l'oncle Sam, però novament van sorgir dificultats, ja que havien d'eliminar l'estrofa on feien al•lusió a l'erotisme i a les drogues. La lletra havia de ser canviada o no podrien sortir a presentar-se. El grup va aparentar acceptar i en plena cadena nacional Jim Morrison va cantar tal qual el que havien compost. ¿Conseqüències? No van tornar a trepitjar mai més l'escenari de Sullivan.