"You Really Got Me" dels The Kinks és una de les cançons més transcendentals de la història del rock anglès, que va generar el so de The Who, el hard rock i gairebé el punk. Una cançó que amaga una llegenda i que ha portat a un cabreig monumental al seu guitarrista Dave Davies per culpa d’aquesta.

Una tarda de març de 1964, Ray Davies, cantant dels Kinks, va asseure’s a el piano que hi havia al saló principal de la seva casa de al nord de Londres. Aquest vell piano de paret que tocaven les seves germanes grans en les festes dels dissabtes a la nit mentre el seu pare tocava el banjo. Es va servir una tassa de te i es va posar a improvisar una sèrie d'acords. Tenia algunes idees prèvies que havia provat amb la guitarra, però li resultava més complicat compondre amb ella. No podia cantar i tocar al mateix temps. Amb el piano, en canvi, si. Va passar per les diferents notes del teclat fins que es va aturar en dos: fa i sol. Va buscar la melodia que rondava al seu cap. Va cridar al seu germà petit, Dave, que era a la cuina sopant amb la resta de la família.

Feia pocs dies que havien vist la pel•lícula “Jazz on a Hot Summer’s Day”, on actuaven Chuck Berry, un dels seus guitarristes favorits, i el saxofonista Gerry Mulligan. També s’havien sentit, des de sempre, hipnotitzats pels riffs de saxo que executava Jimmy Giuffre a “The train and the river”, i en aquests frasejos de vent s’hi trobava l'essència que li voltava pel cap a Ray Davies pel cap des de feia temps. Va demanar a Dave que imités la línia del saxo. Però Dave va anar més enllà d'aquestes reminiscències jazz. Havia fet un invent casolà arran de connectar un parell d'amplificadors barats entre si i esquinçar l'altaveu. Ray li va ensenyar l'esbós que tenia fins al moment. Dave el va tocar amb uns potents acords de en què treballava recentment, accelerant el tempo.

El resultat funcionava. Era la representació perfecta de tota la fúria i la ràbia continguda de tots dos. La balada de jazz va prendre un nou rumb inesperat. El so va brollar tan eixordador i estimulant que els dos germans es van mirar satisfets mentre completaven la cadena d'acords. Va ser un moment màgic i instintiu, d'aquests que poques vegades tornarien a repetir-se. Ray no va trigar gaire en acabar la lletra, tan sols quatre línies, directes, simples, sense floritures, evitant la edulcoració embafadora dels èxits de moment. Ja que no se sentia capaç d'escriure amb aquests nivells de «sucre», es rebel•lava contra ells.

Encara no eren conscients del tot que estaven davant del naixement de la cançó que revolucionaria els pilars del rock i que catapultaria als Kinks a la fama internacional. “You really got me” és un himne, un emblema, la quinta essència de la “British Invasion”, un símbol universal, el precursor del punk o de l'heavy.

En definitiva, van enregistrar aquella composició, van triomfar i amb els anys va arribar l’escàndol, i és que fa molts anys, Jon Lord, dels Deep Purple va estendre la llegenda que Jimmy Page havia tocat la línia de guitarra de "You Really Got Me" dels Kinks. Jimmy era un reputadíssim guitarrista de sessió molt abans que saltés a la fama amb Led Zeppelin, un dels punters al Regne Unit juntament amb el pianista Nicky Hopkins, el bateria Clem Cattini, el baixista John Paul Jones i el guitarrista Big Jim Sullivan (el que seria un "dream team" de músics de sessió dels 60), i va tocar en molts èxits d'aquells anys.

Fos com fós, a Dave Davies, el guitarrista de la banda no li va fer cap gràcia que els mitjans de comunicació escampessin amb “bombo i platerets” aquesta espècie de llegenda urbana. Tot i que la cançó té més de 40 anys, no es fins fa relativament poc que va saltar l’escàndol, en part, gràcies al documental de la BBC "Guitar Season", que atribuïa el solo de la cançó a Jimmy Page. Dave, en veure el documental no va trigar ni un minut en publicar a Facebook la següent frase: "La BBC diu mentides sobre Dave Davies i els Kinks en el seu nou documental. Per favor twitejeu els vostres comentaris al productor del documental, digueu-los directament quins són els fets. Jo, Dave Davies, vaig inventar el so de la guitarra distorsionada i vaig tocar el solo a "You Really Got Me", i Ray Davies va tocar la guitarra rítmica. Mai utilitzem cap altre guitarrista en cap èxit dels Kinks".

Com es podia llegir-se el cabreig de Dave era monumental, i no és per menys, "You Really Got Me" és una de les cançons més influents de la història del pop anglès. És lògic que li molestés que vulguessin treure-li un mèrit que era seu. De totes maneres, en tota aquesta història Jimmy Page pinta poc, perquè el 1970 durant una entrevista per “Sound On Sound”, Jimmy ja va declarar que no havia tocat una sola nota a la mítica cançó. Curiosament el que no va tocar la bateria a "You Really Got Me "va ser Mick Avory, que es va veure relegat a tocar la pandereta i en el seu lloc fou el gran bateria de sessió Bobby Graham qui ho va fer.

"You Really Got Me" va suposar el reconeixement definitiu per a The Kinks a l'agost de 1964. Havien tret un parell de singles mediocres abans i necessitaven amb urgència un èxit si volien que Pye Records els seguís publicant. Una cançó amb música i lletra de Ray Davies, gravada en els IBC Studios de Londres, i produïda per Shel Talmy, un dels grans teòrics del power-pop que també va produir a The Who, The Easybeats i The Creation.

La cançó va ser N º 1 al Regne Unit i N º 7 als Estats units. Des de llavors "You Really Got Me" ha conegut moltes versions dels grups més dispars: Mott The Hoople, Silicon Teens, Van Halen, Robert Palmer, Peter Gabriel o Metallica l'han versionat en alguna ocasió.